Hui es compleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu i m’he volgut afegir a
l’homenatge de la catosfera. Vaig anar als vells llibres per rellegir, per decidir què escriure per homenatjar el poeta. No he trobat la inspiració que buscava, però porte tot el cap de setmana preguntant-me perquè, quan tenia setze anys, vaig subratllar aquests versos de
Mrs.
Death:
Hi ha tristesa darrere
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de tarde de diumenge,
temor de dany.
… els versos pels setze anys. Hi ha edats, per dalt i per baix, on les paraules i les relacions pateixen de tristesa. Bon dia! 🙂
A la poesia em vaig endinsar poc i tard. L’Espriu era una patum, una referència coneguda però poc llegida. Gràcies a en Raimon Pelegero el vaig conèixer millor. El seu llibre “Laia”, novel.la en prosa, sempre m’ha semblat un text extraordinari.
Poc més hi puc afegir. Tret que cada setmana hi passo per davant de casa seva, al passeig de Gràcia, llegeixo la plaça de rigor a la façana, i el recordo. Sincerament i honesta.
Un gran patriota, d’altra banda, l’Espriu.
Cordialment,
Pere
runa de tu. Espriu té això, uns conceptes ferms i pregons, però també unes metàfores inoblidables. Jo record a Barcelona Ronda de mort a Sinera, d’en Ricard Salvat amb text d’Espriu i molts de versos per fer camí, versos com pluja o claredats esparses, que encara m’acompanyen
… ens obren finestres diferents, ens evoquen instants ben distints.
Gràcies per afegir-te a l’homenatge!