F., com sempre; L’Havana; Roma; el meu nebot X. mellat que se li escapaven les esses; els meus nebots; Suite francesa d’Irène Némirovsky, aconseguir fer el primer fricandó perfecte de la meua vida (perfecte vol dir com els de ma mare). La Fontana delle tartarughe restaurada.
Que Miguel Poveda a l’auditori de Roma a setembre, cantara Alfileres de Colores al darrer bis, quan jo ja em pensava que no me la cantaria. Manituana dels Wu Ming. Tornar a la pizzeria La Montecarlo, al centre, després de molt de temps i que es recordaren de mi, i em diguen ciao, roscia.
Totes i cada una de les sobretaules llarguíssimes d’enguany, ací i allà. Ensenyar la meua Roma quan venen amics i mirar-los la cara quan tomben un cantó sense esperar-se la meravella què hi ha al darrere. Els llibres de Romain Gary. L’olor d’estiu quan encara no era estiu.
El Colosseo il·luminat de festa perquè les Nacions Unides han aprovat la moratòria sobre la pena de mort; el disc Si véns amb mi que estic escoltant en aquests moments. Els tortelli di zucca amb ragú de l’Hostaria Savonarola de Ferrara. Entrar a l’aigua, a Castelló, a l’agost, molt molt prompte pel matí, quan encara no hi ha ningú a a platja, just enmig del riu de plata del sol a la mar; el Rayuela de Cortázar que em vaig comprar a l’Havana i El libro de Manuel que em vaig comprar a Buenos Aires.
Un dia, fa mesos, que vam descobrir que era dissabte quan ja ens havíem llevat i havíem començat a córrer perquè era tardíssim; tenir dues còpies dels cds del darrer concert de Lluís Llach que venien amb La Vanguardia perquè dues persones van pensar en mi i me’l van comprar.
Anar a Castelló i descobrir que hi ha estimes intactes i saber que romandran intactes passe el que passe; Benigni fa quinze dies; Buenos Aires, Roma; el gol de Messi contra el Getafe; una ampolla de vi blanc amb pistatxos i amb amics, al Gianicolo al capvespre, a juny, mirant Roma canviar de color; rellegir a Moncada tot d’un mos; els gols de Messi en general; el silenci dels matins dels diumenges; un arròs perfecte a la Malva-rosa amb F. i F.
La flexió verbal d’Enric Valor, que torna a estar sempre per la taula perquè escric al bloc; escriure al bloc, els lectors del bloc, el comentaris al bloc, la gent que em deixa comentaris al bloc, descobrir que t’estimes a persones que coneixes pel bloc i descobrir que, a voltes, penses en elles quan escrius (gràcies, xiques). El bloc, els altres blocs.
al meu any romà vaig passar moltes estones assegudes davant la fontana delle tartarughe, quina mervella saber que l’han restaurada!
bon any!
Potser sí que faré una escapada a Roma per veure aquesta Fontana delle Tartarughe il.luminada i restaurada …. perque va ser un descobriment en un dels meus curts viatges a Roma ! Has fet un bon resum i ara ens queden 365 dies per endavant …. i els xics i xiques del bloc per excel.lència continuaran escrivint.
Hola! es pot passar??
Segueixo, de manera anònima, el teu bloc. Itàlia m’enamora, i lleigr el què escrius de Roma, on encara no he estat, em fa viatjar fins a una ciutat maravellosa que espero visitar al 2008.
Mentrestant, seguiré amb enveja llegint els teus posts…
Hola marieta,
avui sí que t’escric perquè m’he emocionat llegint el teu resum de l’any. Ha estat un any intens, i el teu text convida a viure així, intensament, gaudint i assaborint la bellesa dels petits moments (grans moments). Vénen ganes de descobrir les petites i grans sorpreses que ens portarà el 2008. Bon any!!!
… puja a la barca amb el teu bagatge, i recorda que la vida és teva!