Eleccions, a abril (mira que m’agrada abril). A mi, tot plegat, em deu haver pillat distreta amb altre, perquè no ho acabe d’entendre:
Tothom estava d’acord en que calia canviar la llei electoral. La dreta portava mesos recollint firmes per fer convocar un referèndum per abrogar-la i ja tenien les firmes que calien, el centre-esquerra, que governava, no en volia sentir parlar, de referèndum, deien que calia canviar-la al parlament. Des del començament de la crisi la dreta ha dit que eleccions ja (i han arxivat les firmes recollides). Al centre-esquerra, en canvi, D’Alema ha tingut una idea que els diaris de centre-esquerra han dit que era genial: demanar que es convocara un referèndum per abrogar la llei electoral (!).
De totes maneres no ha servit de res, en un parell de mesos eleccions. Veltroni i el PD diuen que ells aniran sols, sense fer coalició amb ningú. En canvi, la coalició de dreta, que estava a trossos i portaven mesos insultant-se entre ells, s’ha recompactat i ara són molt amics un altra volta.
En plena crisi de govern, Berlusconi va ser absolt d’un delicte de falsificació de comptabilitat perquè ja no és delicte gràcies a una llei feta pel seu govern: deu ser la primera volta en la història del dret que és l’imputat qui decideix, en lloc del jutge.
Una bona notícia: el president de Sicília ha dimitit. Després de ser condemnat a cinc anys de presó i a inhabilitació perpètua per ocupar càrrecs públics va dir que no dimitiria, però la pressió dels seus aliats de govern i, aquesta és la bona notícia: la pressió popular, l’han fet canviar d’idea (potser, finalment, alguna cosa està canviant a Sicília). Així que també a l’illa hi haurà eleccions.
I una de dolenta: òbviament, a Nàpols continuen amb les muntanyes de fem pels carrers.
Serà molt difícil suportar un altra campanya electoral, encara no ens havíem recuperat de l’última…
…quin drama teniu!
Perdona que sigui indiscret, però…que et deixen votar a Itàlia? O només a les municipals?
Marieta, quin embolic i dels grans … i convocar eleccions vol dir que ja sabem qui guanyarà i serà patètic. El sentit comú i comportar-se i viure com una col.lectivitat ja sona a utopia.