Un altre país

el bloc abans conegut com 'El meu país d'Itàlia'

el riu (2)

El pont de la foto és Ponte Milvio, un dels més antics de Roma, de fet bona part del pont és d’època romana. La primera menció escrita al pont és del 207 a.C. i explica el retorn de la batalla del Metaure, a la segona Guerra Púnica, tot i que, segurament, aleshores el pont era de fusta.
Va ser a eixe pont, ja de pedra, on va tindre lloc la Batalla de Ponte Milvio, al 312 d.C., amb la victòria de Constantí sobre Maxenci i va ser també al pont on Constantí va tindre la visió d’una creu al cel amb l’escrit In hoc signo vinces, que va determinar la seua conversió al cristianisme i la cristianització de l’Imperi.
El pont va patir danys i restauracions en època medieval, el 1849 Garibaldi el va fer saltar per impedir l’avanç de les tropes franceses i l’any següent Pius IX el va restaurar afegint una estàtua de la Marededéu.
El riu se n’ha eixit a Umbria i a l’alt Laci, això farà que l’ona de la plena arribe a Roma més tard del que es pensava, aquesta vesprada a partir de les sis, i pareix que el riu se’n podria eixir prop del pont… continua plovent sense aturar-se, han declarat l’estat de calamità naturale i estem en alerta màxima. Tot plegat fa por. 



  1. No espereu que l’aglà caigui com dos benignets: posau-vos les katiusques i llevau-vos d’enmig. Aquí no plou i fa un bon solellet. Hala, no sigueu masoques i veniu!”

  2. Està vist que no tens remei: vas de país a país on la pluja seguix sense estar escolaritzada. Que vaja bé i que vos mulleu poc!
    PD: Tot plegat, lo mateixet que al Marroc en octubre, però això caldrà explicar-ho en un altre lloc. I sí, fa por, molta por…

  3. Cada dia miro el mapa del temps i avui he vist que la nuvolada de pluges marxa ja aquest vespre d’Itàlia. He respirat un poc. No llegisc res a la premsa d’ací; només parlen quan hi ha ‘l’acqua alta’ a Venezia. 
    Millor quedar-se a casa, no ? 

  4. La transformació lovecraftiana segueix el seu curs: profunds, anomenava el solitari de Providence a aquelles criatures que poc a poc anaven retornant a l’estadi submarí que mil·lenis enrera els humans havíem abandonat. Amb un subsòl com el romà em sembla que els nous abitaori del profondo hi fareu festa grossa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent