Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Bé, al final, en la pugna entre Puig i Alarte el
d’Alaquàs ha guanyat al de Morella. PSOE-PSOE. Diumenge passat, Manuel Muñoz va
entrevistar Alarte per al Levante-EMV. Mireu quins comentaris va fer-hi:
«Reitera su filiación ideológica de
izquierda, dice que es igual de españolista que Rodríguez Zapatero…»
«Se jacta de ser bilingüe -y lo es- pero a la
hora de contestar a las preguntas escoge el castellano»
En resum, això què hem dit en alguna ocasió,
que el PSOE és avui una redundància del PP. I amb Alarte el PSOE valencià encara serà més redundant i, sobretot, més espanyolíssim.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només redundància del PP per espanyolíssim, sino també per ser de dretes, practicar una política populista de gastar en esdeveniments mentre es buiden les arques municipals, privatitzar els serveis municipals, i cobrar d’alcalde més que ningú (51.000eur. l’any) sense exercir perquè ha estat més d’un any fent campanya per a la secretaria general. Una perleta, vaja.
Només ha faltat veure com agraïa els predecessors, Lerma i Ciscar, per saber per on anirem.
Seguim en el “buen camino”: comunidad-país/llengua/símbols i l’abraçada del Blanco.
Qualsevol militant del PSOE serà sempre del PSOE. El que em sap greu és que no s’hajen canviat el nom de PSPV per un més en la línia dels seus actes.
Aquesta mateixa setmana, venia a l’estudi Zequi Castellano, un altre imprescindible, però proper al PSPV, queixnt-se d que l’Alarte ha estat lúnic candidat que no s’ha deixat entrevistar a El Punt. Fins i tot ho ha fet un españolista futibund com ara l’Abalos. El problema de l’Alarte és que el seu españolisme és tan intel·ligent com els
de Pajín i “de la Vega”.
Veus com, tàcticament, cal “ajudar-nos” dels populars valencians, degut a la nostra poca capacitat real?
HO veus o no Toni?
Mirar l’escaquer sencer, no sols cadascuna de les peces individualment.
Cordialment.
El PP i el PSOE són com la Coca-cola i la Pepsi-Cola: dues marques d’un mateix producte. La diferència és mínima. No obstant, ens fan veure que són molt diferents, que fins i tot són antitètics. De fet s’hi necessiten l’un a l’altre: vegeu les darreres eleccions espanyoles, on el PP va fer la campanya del PSOE. En essència són la mateixa cosa: dos partits monàrquics, de dretes i jacobins. Fonamentalment estan d’acord en tot. Aquest és el parany de la democràcia espanyola: dos partits de dretes que s’alternen al poder. D’aquesta manera maquillen la realitat donant aparença democràtica a una realitat política que, en el fons, no és tan diferent de l’època franquista. Ací al PV continuem sense poder anomenar amb el seu nom la llengua que parlem, i continuem patint el terrorisme ultradretà amb total impunitat. Abans a Franco no se’l podia criticar, i ara no podem criticar el seu successor, el rei borbó. I de tot això el PP i el PSOE en són còmplices, o millor dit, en són els actors principals.
A les primers eleccions que es presentava com a candidat presidencial i s’enfrontava amb José Maria Aznar, Rodríguez Zapatero deia que ell perseguia el mateixos objectius que José Maria Aznar però amb ‘”TALANTE”.