bones notícies
Estic buscant entre la quantitat enorme d’informació dels diaris algunes bones notícies, d’aquelles que, si més no, ens poden fer somriure.
La primera és que els socors han funcionat, des del començament. És l’avantatge d’un país acostumat a catàstrofes d’aquest tipus, la protecció civil, bombers, exèrcit, etc., es van mobilitzar de seguida.
La segona és que aquest país té una xarxa de voluntaris dels que fan falta en ocasions com aquesta, francament impressionant i també ha funcionat bé i ràpid. Un exemple: les cuines de camp que des de l’època del PCI han servit per fer els àpats a les Feste dell’Unità van arribar de tota Itàlia i van poder servir ja ahir sopars calents per tothom.
Ja n’hi ha llum i gas a les zones afectades, l’aigua serà més complicada. De totes maneres aquest matí la pluja s’ha aturat i ha permés continuar amb les faenes de socors amb normalitat.
Encara estan trobant persones vives, aquest matí han tret de les runes de sa casa a la senyora Maria de 98 anys, que en veure les càmares ha demanat que la deixaren pentinar-se una miqueta i ha declarat que per no desesperar-se mentre esperava que la trobaren feia ganxet.
El forner de Piazza Duomo de l’Aquila ha aconseguit aquesta nit pastar i coure el pa i aquest matí ha posat una parada per regalar pa a la gent.
Una farmàcia estava mig enrunada però el bar del costat no, el farmacèutic i el barista es van posat d’acord, junts van salvar el salvable de la farmàcia i al bar convertit en farmàcia van donar auxili als ferits lleus en les primeres hores.
La Universitat la Sapienza de Roma acullirà la Universitat de l’Aquila fins que la puguen reconstruir.
Demà començaran les comprovacions de l’estat de les cases afectades i molta gent podrà tornar a sa casa.
De notícies dolentes n’hi ha moltíssimes, moltíssimes, però ara preferisc escriure només aquestes.
Actualització: Un altra, fortíssima i llarguíssima, un altra volta la casa tremolant, no puc més. A les 19.58, 5.3 Richter.
i aquestes són les notícies que també volem llegir, del poble, de la gent, del dia a dia.
Les dolentes ja les llegim i ens les diuen constantment. Passaràn els díes i ja ningú en dirà res més, i ja no sabrem si d’ací a sis mesops o un any la gent ha tornat a somriure i a viure ‘quasi’ com abans. Penso en totes les desgràcies que la natura provoque arreu del món; primeres planes i després res més. I també ens agrada i volem saber que el farmacèutic ja ha obert la seva farmàcia i pot tornar a vendre els medicaments, i que el bar ja és ple de gent, i que la gent mira al futur, amb el dol i la pena dins el seu cor, però sap que han de seguir endavant i saben que se’n sortiràn.
Gràcies per aquest apunt. M’agrada llegir bones notícies.
Bon vespre a tots dos.
Al matí he rebut un correu que deia que una persona molt estimada estava bé. Ella, i tots els seus familiars i amics.
Per l’ha tarda he rebut també un SMS que deia “Anche se tutto è distrutto, le cose si ricostruiscono sempre”. És cert que s’ha de seguir endavant i s’ha de començar a reconstruir. Coses, però també persones que han perdut molt, i que per sort, encara hi són.
anys, que en veure les càmares ha demanat que la deixaren pentinar-se
una miqueta i ha declarat que per no desesperar-se mentre esperava que
la trobaren feia ganxet.»
Si no existia esta Itàlia, caldria inventar-la.
Moltes, moltes abraçades! Et caldran per deixar de tremolar, Tribulete meva!
I, per deixar-te amb un somriure (i com a motiu de reflexió profunda), per què quan hi ha una situació seriosa, com ara un terratrèmol o unes votacions nacionals, als periodistes els hi agrada posar a la foto unes mongetes que passaven per allà?
Sí que ho són bones, Marieta, aquestes notícies . Gràcies per contar-les. Na Maria del ganxet genial. En conec un parell d’aquestes dones que ens donen amb cullereta, amb un sentit comú espaterrant i una capacitat de supervivència eficient. M’agrada llegir el to de l’apunt i el tremolor que minva i l’ensurt…m’espanta…però ja veig que has escrit un altre apunt. Una besada molt llarga i molt ferma. TSTMmm