Art is the soul of life and the Old Absinthe House is the heart and soul of the old quarter of New Orleans. Aleister Crowley, The Green Goddess.
Pere Font i Francesc Juncadella, dos joves de Barcelona que havien provat l’aventura del nou món, en comprendre que el seu negoci d’importació de queviures i, sobretot, de vi del Priorat i de vins fins de Xerès, anava molt bé, van decidir comprar-li a Dame Marie Car un solar a la cantonada de Bourbon Street amb Bienville i el 23 de març de 1806 van firmar els papers. Van fer construir un edifici molt bonic, amb la botiga a la planta baixa i dos habitatges al primer pis. Potser la casa i la balconada no eren tan vistoses com les altres del carrer, potser era una casa amb l’aspecte més barceloní que de Nova Orleans, però era una casa molt sòlida i bonica i el nom de la botiga Font & Juncadella feia molta patxoca. Quan va estar acabat s’hi van traslladar des de la vella botiga que tenien llogada des del 1802 al mateix Bourbon Street, cantonada amb St. Ann.
Nova Orleans era una ciutat rica i dinàmica i els negocis anaven molt bé. Quan a l’agost de 1820 va morir Juncadella, va deixar la seua part del negoci a la seua dona, amb la voluntat escrita que fóra el soci, i cunyat, Pere Font, qui el portara avant. La senyora Juncadella va decidir tornar a Barcelona poc després es va tornar a casar. Uns anys després també Pere Font va decidir tornar i va deixar el negoci als nebots, Leopold i Aleix. Durant uns anys els baixos del local van estar llogats, però el 1846 l’Aleix vist que a Bourbon Street molts altres negocis i botigues s’estaven convertint el bars, va decidir muntar-ne un, l’Aleix’s Coffee House. Els joves havien continuat amb el negoci d’importació de queviures i licors i va ser al bar de l’Aleix on per primera vegada es va servir absenta a Nova Orleans. Va fer dur des de França les típiques fonts per servir l’absenta amb les culleretes foradades per posar el sucre. Poc després de la fi de la guerra civil (la d’allà, 1861–1865) l’Aleix va contractar per al seu bar a un altre català, Gaetà Ferrer, que era molt conegut a la ciutat pels còctels que preparava al cafè de la French Opera House.
Quan pocs anys després Ferrer es va quedar amb el bar li va canviar el nom i des d’aleshores, 1874, es va dir Absinthe Room, es va especialitzar en la venda d’aquest licor i, sobretot, del còctel inventat per Ferrer, l’Absinthe Frappè. Ferrer va anar a viure a l’edifici amb tota la família, la dona i els tres fills, Fèlix, Jacint i Pau, que van continuar amb el bar a la mort del pare, el 1889, quan ja s’havia convertit en el bar més famós de Nova Orleans i tothom li deia Old Absinthe House, com encara es diu avui.
El bar va tornar a obrir en acabar-se la prohibició, per sort havien salvat a temps la caixa registradora, el taulell de marbre i les fonts per servir l’absenta que encara hi són. Pareix que a una de les seues taules el que després seria president, Andrew Jackson, va organitzar la batalla de Nova Orleans i avui, la casa aixecada per Font i Juncadella és el bar més antic i un dels edificis històrics més famosos de Nova Orleans.
En Miquel Calzada – Mikimoto – no ho hagués fet millor. Genial !
Cites a To Mega Therion, Nova Orleans again, les suggestions de la fada verda, catalans ultramarins, tavernes il·lustres i generals de la guerra de la independència… Ja quedo content per la resta de dia. I el proper viatge potser te’l haurem de pagar per sufragi bloguístic.
… però vols dir que les dates no s’haurien de revisar? Aquests 1902 i 1920 no em quadren amb la resta. I digue’m perepunyetes, però com que hi ha confiança…