Sin novedad en el frente

En tres dies de la setmana passada les notícies sobre els problemetes judicials dels polítics  italians han ocupat bona part dels diaris i els noticiaris:
Dimecres ens assabentem que a Campània han estat arrestades 23 persones del partit del ministre de Justícia, Mastella: quasi mig partit, i entre els detinguts es troba la dona del ministre, alt càrrec en l’administració le la regió campana. L’acusació es corrupció, i el mateix ministre està sent investigat pels jutges per set hipòtesi de delicte relacionades amb la corrupció i la màfia. Mastella fa un “emocionat discurs” de dimissió al parlament i tot l’hemicicle s’alça en peu per retre-li un aplaudiment apoteòsic i solidari (?).  En els dies següents la senyora declara que se’ls persegueix políticament per ser catòlics, i tots dos, llancen duríssimes crítiques als jutges italians, especialment a les franges extremistes brutals (sic) que han “segrestat”  la senyora. (…)



Dos dies després Berlusconi és enviat a judici per corrupció, òbviament això no és res per al Cavaliere que porta anys essent jutjat i condemnat per delictes variats. Quan els periodistes li pregunten què en pensa, contesta que espera que hi haja eleccions prompte per guanyar  i reformar en profunditat la justícia contra “l’exèrcit roig de la magistratura”.
El mateix dia, divendres, es fa pública la sentència del judici al President de Sicília: condemnat a cinc anys de presó i d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per complicitat amb un delicte i per desvelar secrets oficials (va avisar a un boss mafiós que l’estaven controlant). Com que a la sentència es diu que ha ajudat a un mafiós (no a la màfia) en eixir del jutjat, els periodistes en lloc de demanar-li si li queia la cara de vergonya li preguntaven si se sentia alleujat. Ell diu està contentíssim, que pensa recórrer la sentència i que no pensa dimitir. Cal dir, però, que el procés estava en marxa durant les últimes eleccions regionals i les va guanyar igualment. L’adversari a les eleccions era la senyora Borsellino, germana del jutge assassinat per la màfia al 92. Va guanyar ell. No sé si a cap elecció a Sicília havia estat més clar què es votava.
Tots, excepte la senyora “segrestada” van anar, juntets i amb mig govern a l’angelus de diumenge per expressar la seua solidaritat al Papa a qui estudiants i professors "intolerants i contraris a la llibertat d’expressió" no van voler a l’inauguració de l’any acadèmic.
Mentre passa tot això i no es parla d’altra cosa, Nàpols continua ofegant-se sota muntanyes de fem que, en molts casos, porten un mes al carrer.

Publicat a Pàgina26

3 pensaments a “Sin novedad en el frente

  1. Maria: supòs que com a resident tindràs coneixement dels èxits de vendes (per què de l’estiu, em demano) La Casta i Milano da morire… No recordo en quin dels dos es parlava de com havia accedit a la condició de diputat (i ell mateix ho reconeixia): quan treballava a la delegació regional de la RAI feia tanda de trucades fent-se passar pel director, tot fent el nom d’aquest nou valor a qui donar el vot… sí, ell mateix. No tinc més preguntes, senyoria.
    Ara bé: a Itàlia això són mals menors de debò; en aquests se’ls carreguen perquè són petits i creuen poder-hi (i estan tips que els tinguin agafats d’un lloc), però de debò que caldria una Tangentòpoli 2 d’on no sortís reforçat un nou Berlusconi… Wishful thinking? Potser sí, però em fa por perquè d’hora o tard, les "modes" dels italians les acabem important i no està el tema per tirar cohets…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *