Publicat el 22 de gener de 2008
Sin novedad en el frente
En tres dies de la setmana passada les notícies sobre els problemetes judicials dels polítics italians han ocupat bona part dels diaris i els noticiaris:
Dimecres ens assabentem que a Campània han estat arrestades 23 persones del partit del ministre de Justícia, Mastella: quasi mig partit, i entre els detinguts es troba la dona del ministre, alt càrrec en l’administració le la regió campana. L’acusació es corrupció, i el mateix ministre està sent investigat pels jutges per set hipòtesi de delicte relacionades amb la corrupció i la màfia. Mastella fa un “emocionat discurs” de dimissió al parlament i tot l’hemicicle s’alça en peu per retre-li un aplaudiment apoteòsic i solidari (?). En els dies següents la senyora declara que se’ls persegueix políticament per ser catòlics, i tots dos, llancen duríssimes crítiques als jutges italians, especialment a les franges extremistes brutals (sic) que han “segrestat” la senyora. (…)
Dimecres ens assabentem que a Campània han estat arrestades 23 persones del partit del ministre de Justícia, Mastella: quasi mig partit, i entre els detinguts es troba la dona del ministre, alt càrrec en l’administració le la regió campana. L’acusació es corrupció, i el mateix ministre està sent investigat pels jutges per set hipòtesi de delicte relacionades amb la corrupció i la màfia. Mastella fa un “emocionat discurs” de dimissió al parlament i tot l’hemicicle s’alça en peu per retre-li un aplaudiment apoteòsic i solidari (?). En els dies següents la senyora declara que se’ls persegueix políticament per ser catòlics, i tots dos, llancen duríssimes crítiques als jutges italians, especialment a les franges extremistes brutals (sic) que han “segrestat” la senyora. (…)
Dos dies després Berlusconi és enviat a judici per corrupció, òbviament això no és res per al Cavaliere que porta anys essent jutjat i condemnat per delictes variats. Quan els periodistes li pregunten què en pensa, contesta que espera que hi haja eleccions prompte per guanyar i reformar en profunditat la justícia contra “l’exèrcit roig de la magistratura”.
El mateix dia, divendres, es fa pública la sentència del judici al President de Sicília: condemnat a cinc anys de presó i d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per complicitat amb un delicte i per desvelar secrets oficials (va avisar a un boss mafiós que l’estaven controlant). Com que a la sentència es diu que ha ajudat a un mafiós (no a la màfia) en eixir del jutjat, els periodistes en lloc de demanar-li si li queia la cara de vergonya li preguntaven si se sentia alleujat. Ell diu està contentíssim, que pensa recórrer la sentència i que no pensa dimitir. Cal dir, però, que el procés estava en marxa durant les últimes eleccions regionals i les va guanyar igualment. L’adversari a les eleccions era la senyora Borsellino, germana del jutge assassinat per la màfia al 92. Va guanyar ell. No sé si a cap elecció a Sicília havia estat més clar què es votava.
Tots, excepte la senyora “segrestada” van anar, juntets i amb mig govern a l’angelus de diumenge per expressar la seua solidaritat al Papa a qui estudiants i professors "intolerants i contraris a la llibertat d’expressió" no van voler a l’inauguració de l’any acadèmic.
Mentre passa tot això i no es parla d’altra cosa, Nàpols continua ofegant-se sota muntanyes de fem que, en molts casos, porten un mes al carrer.
El mateix dia, divendres, es fa pública la sentència del judici al President de Sicília: condemnat a cinc anys de presó i d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per complicitat amb un delicte i per desvelar secrets oficials (va avisar a un boss mafiós que l’estaven controlant). Com que a la sentència es diu que ha ajudat a un mafiós (no a la màfia) en eixir del jutjat, els periodistes en lloc de demanar-li si li queia la cara de vergonya li preguntaven si se sentia alleujat. Ell diu està contentíssim, que pensa recórrer la sentència i que no pensa dimitir. Cal dir, però, que el procés estava en marxa durant les últimes eleccions regionals i les va guanyar igualment. L’adversari a les eleccions era la senyora Borsellino, germana del jutge assassinat per la màfia al 92. Va guanyar ell. No sé si a cap elecció a Sicília havia estat més clar què es votava.
Tots, excepte la senyora “segrestada” van anar, juntets i amb mig govern a l’angelus de diumenge per expressar la seua solidaritat al Papa a qui estudiants i professors "intolerants i contraris a la llibertat d’expressió" no van voler a l’inauguració de l’any acadèmic.
Mentre passa tot això i no es parla d’altra cosa, Nàpols continua ofegant-se sota muntanyes de fem que, en molts casos, porten un mes al carrer.
Publicat a Pàgina26
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de coses que passen per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Maria: supòs que com a resident tindràs coneixement dels èxits de vendes (per què de l’estiu, em demano) La Casta i Milano da morire… No recordo en quin dels dos es parlava de com havia accedit a la condició de diputat (i ell mateix ho reconeixia): quan treballava a la delegació regional de la RAI feia tanda de trucades fent-se passar pel director, tot fent el nom d’aquest nou valor a qui donar el vot… sí, ell mateix. No tinc més preguntes, senyoria.
Ara bé: a Itàlia això són mals menors de debò; en aquests se’ls carreguen perquè són petits i creuen poder-hi (i estan tips que els tinguin agafats d’un lloc), però de debò que caldria una Tangentòpoli 2 d’on no sortís reforçat un nou Berlusconi… Wishful thinking? Potser sí, però em fa por perquè d’hora o tard, les "modes" dels italians les acabem important i no està el tema per tirar cohets…