16 d’octubre de 1943

Em vaig prometre que mentre tinguera el bloc no deixaria passar un 16 d’octubre sense recordar aquell dissabte del 1943, el dia de la deportació dels jueus romans, l’aniversari més trist que aquesta ciutat commemora.

Enguany als actes de memòria pública no hi serà Shlomo Venezia, va morir fa pocs dies a Roma, se’ns estan morint els testimonis però no hem de deixar morir la vergonya, la vergonya de la deportació i de les lleis racials que la van permetre, la vergonya del feixisme. 

Quasi tots els deportats, més de mil, van morir en arribar a Auschwitz una setmana després, un altre dissabte, el 23 d”octubre de 1943. Torne a copiar un fragment tristíssim de Robert Katz (Il secondo sabato-la fine del viaggio) que ja vaig citar al primer apunt on en vaig parlar: 

Cap al vespre d’aquell dissabte, els jueus romans, assassinats aquell matí, eren ja, per la major part, fum que s’escampava pel cel polac. Les restes de material ossi incombustible van ser mòltes i reduïdes a un polsim blanc. Tant aquestes com les cendres de les carns van ser transportades al proper riu Vostola, on les van abocar.

Així, els vents van empènyer el fum cap a orient i les aigües van transportar les cendres cap a occident.

No fóra cas que ho oblidàrem.

 

 

Un pensament a “16 d’octubre de 1943

  1. No sabem què és el bé, però sí que sabem reconèixer el mal, deia en MVM. Per això, perquè la memòria és el millor antídot contra les barbaritats dels homes, cal recordar. Sense defallir, sempre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *