back

Ja està, acabem d’arribar a casa. Voldria escriure de la ciutat i de la gent de Nova York i d’una missa a Harlem dita per una reverenda mudadíssima amb sabatilles d’esport blanques i d’una rajoleta del bany de l’habitació 321 de l’Hotel Chelsea.
I del pont i de Brooklyn i de Truman Capote i dels llibres i de les llibreries. I del parc i de la música i del cel de Nova York i de West Side Story al teatre Palace a Broadway i dels museus i d’una edició facsímil de Let Us Compare Mythologies de Leonard Cohen i d’un xic que (em) cantava Don’t Think Twice It’s Allright de Bob Dylan a  l’estació del metro de Fulton Street.
I dels rius, del Hudson i del Mississipi. I de l’illa d’Ellis i de tots els que t’expliquen d’on han vingut ells o els pares o els avis i com s’han fet una nova vida a la ciutat. I del fum que ix de les tapes de les clavegueres i de Little Italy.  
I de Nova Orleans que poc a poc es va refent, i del coratge de la gent i de les seues històries, totes, totes, marcades per l’huracà, i de com van tornant i com estan reconstruint la ciutat i les seues vides, i de la música de Nova Orleans que està per tot arreu. I de Faulkner i la seua casa a Nova Orleans que és una llibreria esplèndida.
I de tots els somriures que ens han regalat en aquests dies i totes les paraules i tots els esguards. I de com tot era com havia de ser, com em pensava que seria, com volia que fóra, …però ho faré poc a poc, ara mateix he de dedicar tots els meus esforços a no adormir-me i despertar-me a les 11 de la nit fresca com una rosa.

8 pensaments a “back

  1. [NOTA: Jo, en el mateix pont, en lloc de sabates hi vaig posar la calva. Signes d’identitat (el pont de NY, la calva ben meva]. Benvnguda (benvinguts, de fet). Espero les teves cròniques, però, si et plau, comença per “West Side Story.

    Josep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *