l’estranya parella

L’altre dia, amb ganes de lectures lleugeres (fa molta calor) em vaig comprar el que pensava que era una novel·la negra clàssica. Un llibre de Fruttero & Lucentini, una parella d’escriptors que van començar a escriure junts als anys 70s, quan tots dos estaven per la cinquantena. Van començar amb un llibre de poesia escrit a quatre mans (!) i també a quatre mans van fer traduccions esplèndides, com la de Lo strano caso del Dr. Jekyll e del Sig. Hyde de Stevenson i escrivien, també, articles satírics, sàtira costumista, en deia algú. Fins la mort de Lucentini al 2002, van escriure sobretot novel·les negres clàssiques, en el sentit d’americanes (les seues històries quasi sempre passen a Torí), serioses i amb un sentit de l’humor molt amarg (molt poc italià, no sé explicar-ho millor).
El llibre que em vaig comprar es diu L’amante senza fissa dimora (L’amant sense domicili fixe) i aquest cap de setmana me’l vaig endur al nostre cap-de-setmana-a-la-fresca-fora-de-roma, eixe i Cortázar (que per a un cap de setmana perfecte era molt adient). El vaig començar i em va atrapar, completament, i no era una novel·la negra, era una novel·la romàntica (d’amor, la història que explica escrita d’un altra manera podria ser una novel·la romàntica de quiosc), una història d’amor a Venècia, que ja em perdonaríeu però sona fatal. Doncs una meravella. Emocionant, amb un misteri (clar) i molt, molt ben escrit. Al final del llibre hi ha uns annexos amb un Indice sentimentale dei nomi dei luoghi e delle cose notevoli que és una delícia i uns mapes amb textos que reprodueixen les passejades dels protagonistes per la ciutat preciosos. Segurament si haguera llegit millor la contraportada o la solapeta no l’hauria comprat (un festeig a Venècia no era el que buscava a la llibreria) i, en canvi, el llibre em va captivar des de l’inici, quines coses. M’ha fet vindre moltes ganes d’anar a Venècia, perquè, òbviament, la protagonista del llibre és la ciutat, com no pot ser d’un altra manera.

En català n’hi ha una novel·la seua traduïda, El palio de les contrades mortes, a la col·lecció La Negra, de la Magrana.

5 pensaments a “l’estranya parella

  1. Al tocadiscos de casa sona una cançó que m’ha fet pensar en tu.
    http://www.youtube.com/watch?v=Hk5XDDVSiA0

    🙂

    Com està Roma ara que és estiu? Encara no hi he tornat, em fa respecte la sensació de tornar-hi i sentir que ja no hi visc… Però ara que aviat farà un any que vaig marxar-ne, tinc emparaulat tornar-hi, del setembre no passa. Aaaaiii!

    Un petonet.

  2. Uns mapes de les passejades dels protagonistes que, si no hagués mantingut la teoria que no s’ha de donar tot mastegat al lector, hagueren anat benissimo a l’obra cabdal de l’altre escriptor esmentat.
    I dit això, fujo a corre-cuita, no sigui que em caigui una garrotada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *