quaranta-tres segons

Quaranta-tres segons de Fellini, Nino Rota, Giulietta Masina i Anthony Quinn. Quaranta-tres segons de La Strada (1954), una pel·lícula estranya i dolça, potser la més trista que he vist mai, i una melodia de Nino Rota que sovint em trobe al cap.
Tenen alguna cosa les músiques de Nino Rota que crec que és el tesoro antiguo del que parlava Gato Pérez, el ritme perdut en la memòria.

Ací una versió amb fagot i acordió molt, molt bonica.

2 pensaments a “quaranta-tres segons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *