Publicat el 22 de maig de 2009
quaranta-tres segons
Quaranta-tres segons de Fellini, Nino Rota, Giulietta Masina i Anthony Quinn. Quaranta-tres segons de La Strada (1954), una pel·lícula estranya i dolça, potser la més trista que he vist mai, i una melodia de Nino Rota que sovint em trobe al cap.
Tenen alguna cosa les músiques de Nino Rota que crec que és el tesoro antiguo del que parlava Gato Pérez, el ritme perdut en la memòria.
Ací una versió amb fagot i acordió molt, molt bonica.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de música per marieta | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
de no dir aquests 43 segons. Tu i jo som així