enguany (2)

L’any passat ja en vaig fer un, de balanç de les coses bones passades, amb el mateix títol. Enguany també ha hagut de tot, i també, en general ha estat un bon any ple de coses que val la pena recordar:
L’F., com sempre (enguany una miqueta més), Roma, el meu nou ordinador delasenyoritapepis i la manera com va arribar;  deu mans estimades fent juntes tortelli di zucca a Can Picafort, dues cites ‘a cegues’ amb amics blocaires a Campo de’ Fiori i descobrir quins ulls tenen persones que havia llegit tantes voltes, la meua neboda C. que ja camina i quan em veu somriu, estira el ditet i diu ‘maria’, els meus nebots, rellegir Estellés i no poder aturar-me, el miracle de la veu de Leonard Cohen fent-me plorar a l’Auditori de Roma.
Una ampolla de cava oberta a l’hora de l’àngelus, la boira del Montseny, la taverna de Stefaní a Kalotaritissa, a Donoussa i veure com es pon el sol des d’allà, Claudio Magris. Tots, tots els blaus de les Cíclades. Riure per hores perquè m’he pegat un colp amb una farola i li he demanat disculpes. L’ocellet de la foto, que va entrar a casa el 16 de juny, Bloomsday, i es va aturar justet davant de l’Ulysses de Joyce.
Les mans de ma mare, una passejada per Palma, Diane Schuur cantant Over the Rainbow a capella, l’edredó nou de plomes que fa sorollet de plomes, el Breviario Mediterraneo, una passejada nocturna en cotxe amb música de De André per Roma amb Vicent i l’A.; el Circ Cric, Roma, una paella benissera amb bajocons i sense carxofes, l’esguard de l’F., Obama, rellegir Cortázar, el diccionariet, les paraules del diccionariet, Pep Guardiola,  el Barça a dotze punts, els camionets carregats de metàfores que pujaven al vaixells a Grècia, una abraçada que jo em sé, la meua ginecòloga, que em telefona amb bones notícies, l’anunciació del Pinturicchio a Spello, un tros de pa amb formatge i olives a Amorgòs, Ingrid Betancourt lliure, la xarxa plena a vessar de Brossa.
Florència, els somriures que, a Castelló, retrobe sempre. L’arte della gioia de Goliarda Sapienza, com l’any passat totes i cada una de les sobretaules llarguíssimes, ací i allà. Els sotracs que acaben bé. L’emoció que puc regalar amb un paquetet de xufes. Algunes llàgrimes que val la pena plorar. Descobrir, preparant-ho tot  per anar a Castelló a Nadal, que encara queda sorra grega al fons d’alguna bossa, i conservar-la. Pensar que calia recuperar coses que en realitat no havia perdut mai. Napoli a coppe!
Moltes veus, des de molts llocs, cantant Bella ciao molt fort per tal que el so arribe a l’alcalde de l’Alguer que no la volia escoltar, el riu que no se n’ix, les carícies que arriben quan cal, la mascletada del primer dissabte de la Magdalena, la capçalera nova del bloc i, com l’any passat: La flexió verbal d’Enric Valor, que torna a estar sempre per la taula perquè escric al bloc; escriure al bloc, els lectors del bloc, el comentaris al bloc, la gent que em deixa comentaris al bloc, descobrir que t’estimes a persones que coneixes pel bloc i descobrir que, a voltes, penses en elles quan escrius. El bloc, els altres blocs.

Vos desitge molta sort en l’any que comença.

15 pensaments a “enguany (2)

  1. …compartides, moltes coses que ens has donat a conèixer, moltes coses escrites que ens hat fet reflexionar, moltes coses virtuals convertides en reals, moltes paraules en un petit diccionaret fet amb molt d’amor, moltes coses que has denunciat del teu país d’Itàlia i que naltros no sabíem, moltes coses alegres i rialleres ,i hui que és cap d’any, no sé si a Roma es menja peix o marisc, però el peixeter ja t’ho dirà, oi ?
    Moltes més coses boniques per a tú i en F. durant tot l’any 2009.

  2. I un bon grapat d’aquestes coses ens són familiars i també ens les podem endur en el nostre balanç d’enguany perquè has tingut la generositat d’explicar-nos-les gairebé en temps real i amb la gràcia i emoció perquè  les fèssim igualment nostres.
    Bona any, Maria, i no desisteixis d’aquests bons costums.

  3. i per part meua descobrir aquest bloc tot buscant referències a Pla+Itàlia per aixecar els ànims a un amic italià.

    Bon any, marieta, a tu i els teus (inclòs l’ocellet “joycià”)

  4. Marieta, et mereixes (us mereixeu) que el nou any 9 vingui tan farcit de bones experiències com aquest que se’n va. Segur que ho serà, perquè tens la sensibilitat que cal per gaudir de tot a la vida! Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *