23 d’octubre de 1943
El 25 de setembre de 1943, pocs dies després de l’ocupació alemanya de la ciutat, Herbert Kappler, el cap de les SS a Roma rep l’ordre d’arrestar i deportar tots els jueus
del ghetto romà. El capità té una idea millor: convoca els representants de la comunitat hebraica i els comunica que els jueus romans salvaran la vida si lliuren 50 quilos d’or a les SS. Tenien 36 hores per reunir l’or, la comunitat es va reunir per discutir, hi havia molta gent que no es fiava dels alemanys, joves que deien que seria molt millor emprar l’or per comprar armes per defensar-se… al final va començar la recollida. Pareix que entre l’or recollit hi havia alguna creueta d’algun veí solidari. Quan ja tenien els 50 quilos (més 300 grams per si de cas), el 28 de setembre, van anar a lliurar l’or als alemanys a via Tasso 155 (que més avant es convertiria en centre de tortura i presó de les SS, ara és la seu
del Museo Storico della Liberazione). (…)
Poc més de dues setmanes després, el dissabte 16 d’octubre, els alemanys van començar la deportació. Des de la promulgació de les leggi razziali els jueus italians estaven fitxats, amb les llistes fornides per l’Ufficio Demografia e Razza del Ministero dell’Interno meitat de la feina estava feta. A les 5 i mitja
del matí va començar la cacera, contemporàniament al ghetto i a la resta de Roma, amb les llistes amb noms i adreces. A les 2 de la vesprada havien acabat, van buidar el guetto, també a Trastevere, Testaccio i Monteverde van arrestar a moltíssima gent. És cert que molts jueus romans es van poder amagar, molts d’ells a edificis religiosos (la meitat dels edificis de Roma ho són), però aquella nit 1024 persones, més de 200 xiquets, van ser carregades en camions i portades al Collegio Militare de via della Lungara, just a l’altra banda de riu del ghetto. Dos dies després, a l’alba del dilluns 18 d’octubre, els van carregar a 18 vagons per bestiar, a l’estació Tiburtina, a les 2 de la vesprada els trens van partir, Orte, Chiusi, Firenze, Bologna…i així per més de quatre dies, fins a la nit del divendres 22 d’octubre que el tren es va aturar a Auschwitz II, Birkenau. El dia següent, dissabte 23 d’octubre de 1943, una setmana justa després de les detencions, quasi tots van ser assassinats. “Cap al vespre d’aquell dissabte, els jueus romans, assassinats aquell matí, eren ja, per la major part, fum que s’escampava pel cel polac. Les restes de material ossi incombustible van ser mòltes i reduïdes a un polsim blanc. Tant aquestes com les cendres de les carns van ser transportades al proper riu Vostola, on les van abocar.
Així, els vents van empènyer el fum cap a orient i les aigües van transportar les cendres cap a occident.”*
De les 1024 persones deportades aquella nit només 15 en van tornar: 14 homes i una dona.
*Robert Katz, Il secondo sabato-la fine
del viaggio. http://www.theboot.it . Rober Katz és un dels màxims especialistes en la Roma ocupada (és especialista també en judicis llarguíssims cada
volta que el Vaticà el denúncia). Crec que no hi ha res en català, en castellà, l’excel·lent La Batalla de Roma. Los nazis, los aliados y el Papa (Septiembre 1943 – Junio 1944)