Com ja vaig preveure el
17 de juny, l’AVUI sortirà renovat l’11 de setembre d’enguany. Clica a
comunicació21.com per a més informació.
Cal estar atents als canvis que s’hi vagin produint, no les tinc totes. Què passarà amb els suplements? Desapareixeran? En posaran de nous? I, els articulistes, canviaran molt? Aprofitaran els que ja escriuen per La Vanguardia? Bé, ja es veurà.
Salut i llibertat!
Marcús
perque no és cap excusa el "poc" pressupost que tenen (o tenien), per tenir un dissany (sobretot del suplement de diumenge) tant i tant lamentable.
És el pitjor dominical amb diferencia que pots trobar als quioscos.
Aixi no m’estranya que només se’l comprin encara la gent que creu que fa un favor al català comprant un diari en decadència perpètua.
Al Racó Català han publicat una informació interessant sobre l’actual evolució de l’Avui:
http://www.racocatala.com/articles/8189
Carai, quin debat més encès. Em sembla que ens estem enredant una mica, que volem dir el mateix però els matisos fan estralls. Bé, la meva opinió:
L’AVUI, al meu parer, té un greu problema: està estigmatitzat.
M’explico, és excessivament valorat per una part de la societat catalana i, excessivament desprestigiat per l’altre. No ens el mirem amb ulls objectius. Els seus defensors, encara el compren per que és en català (a principis dels 80’s tenia sentit, ara no) i per la temàtica nacionalista, amb un gruix important en la informació política catalana. Per la seva banda, els seus detractors el tenen marcat com un diari convergent, excessivament subvencionat i amb poca informació internacional. Ni una cosa ni l’altra.
Crec que els canvis que s’hi poden fer són importants, que pot millorar molt, però dues coses:
Salut i llibertat!
Marcús
Des que ha entrat la nova empresa, l’AVUI respira a vegades aires millors; però també traspua inquietants símptomes de descatalanització pregona i no tan sols per mor dels nous accionistes. En remarco sobretot dos:
No m’esveraria gaire amb segons què, perquè tenen comportaments desiguals. En canvi, em preocupa que Godó i Planeta ens el converteixin en un mitjà provincià, pregonament espanyol i en un català cada cop més convertit en dialecte del castellà (operació que li va força bé al PERIODICO).
Vador