Aquest és el titular de la notícia de L’Informatiu: El secessionisme també mor a les Falles.
I diu el periodista: «El món faller es va convertir durant els anys 80 i 90 en una bandera del secessionisme lingüístic. La dreta vencedora de la Batalla de València i les pressions mediàtiques de mitjans de comunicació com Las Provincias, amb María Consuelo Reina al seu capdavant, van utilitzar els monuments i les comissions per a les seues intencions polítiques. Ara, al 2010 i amb la ‘pau’ lingüística aconseguida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les falles i llibrets que es regulen pel valencià de la Real Académia de Cultura Valenciana (RACV) són marginals i poques són les comissions que no seguixen la normativa oficial.»
El secessionisme “il·lustrat” està content. L’AVL els ha donat una normativa diferenciada del català i ja recullen els fruits. El vell secessionisme es mor, el primigeni secessionisme analfabet i barroer agonitza. Li pren el relleu el nou secessionisme, l’”il·lustrat”, el que no nega la unitat de la llengua catalana però en promou la fragmentació, la diferenciació normativa amb el català. Aquests, però, no es consideren secessionistes. Aquests tenen estudis. Per això reeixiran.
La unitat és el mercat. El mercat es consolida i s’enforteix si hi ha consciència que formem part d’una sola llengua. Si es fragmenta el mercat, si es fragmenta la consciència, el resultat és el secessionisme. Tant se val que tinga normativa “acadèmica” i amb aval universitari: secessionisme al capdavall.
Podríem preguntar-nos –ep, ni no és ofendre!– si les màfies de la distribució i projecció haurien remugat tant si es pogueren projectar pel·lícules en català arreu dels Països Catalans i no només a Catalunya. El mercat seria més gran. Però, ai, no tenim aquest mercat.
Podríem preguntar-nos –ep, ni no és ofendre!– si l’AVUI i El Punt haurien fracassat com a periòdics “nacionals” si arreu dels Països Catalans hi haguera una consciència més unitària.
Podríem preguntar-nos –ep, ni no és ofendre!– quina seria la salut de la literatura catalana si arribara amb normalitat a totes les llibreries dels Països Catalans, si tots els mitjans en parlaren com una sola literatura, si tinguérem lectors “normals” arreu dels Països Catalans que la consideraren com a pròpia.
Som una nació?, es pregunta avui l’inefable pare de la pàtria neoblavera Joan F. Mira. No, possiblement no som una nació. Ni junts ni per separat. Som un sense sense ser. En el millor dels casos som “la bufa la gamba”. La nació es fonamenta en un mercat fort. Sense mercat no hi ha nació. Sense consciència no hi ha mercat.
Cal fer rendible el català. Només així sobreviurà. Podem triar entre construir un gran hipermercat o malviure amb quatre tristes paradetes, cadascuna, això sí, amb una normativa pròpia i genuïna, acadèmica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mecaguendéu!! Quin parell de castanyes!! Molt bon article.
Sincerament, no sé d’on et traus que els J F Mira, Abelars Saragossà, etc, etc són neoblavers. Has llegit algun llibre de Mira? Has parlat alguna vegada amb Abelard? Quin és el proper pas, Toni, dir que Vicent Usó tamb é és neoblaver? O ja apuntaràs més amunt i ja posaràs en el centre de la diana Vicent Pitarch?
Si en som pocs i, a sobre, ens tirem brutícia al damunt, potser sí que estem més venuts del que em pensava.
Apa, vaig a veure si llegesc una horeta abans de sopar, per cert, estic llegint Francesc Bodí (EL SOROLL DE LA RESTA), Bodí què és, neoblaver o té clara la unitat lingüística??
Per favor, Toni, que crec que has perdut els papers!
T’anime a que concentres les treues energies a escriure una altra gran novel.la com ho és QUINA LENTA AGONIA…, i que desistesques de tirar més llenya al foc!
Una abraçada
Per fer un gran mercat, cal ser bon venedor per anar obrint boca als demés. I no crec que sia una bona política de mercat anar donant títols de bon o mal ciutadà. Potser en Fabra, en Pompeu, va fotre la gamba a l’intentar unificar sense tindre en compte tots els unificants… potser no va estudiar tècniques de merchandanting (o com es digui).
Els hipermercats són massa seriossos i asèptics, sense vida humana. En canvi, els mercats de poble (els “mercadillos”) són més vius, amb més alegria, amb més varietat per a triar i, sobre tot, sense tantes infules de voler ser més del que un és.
Aquest migdia, sentia Catalunya informació i explicaven la feina de l’Institut Ramon Llull a Bogotà on, deien, hi projecta les cultures catalana i balear.
No hi ha dubte que aquests i Catalunya informació creuen en al unitat de la llengua, però la fragmentació fa digerible la projecció.
Tinc la “Gramàtica valenciana raonada i popular”, d’Abelard Saragossà, i no és gens sospitosa de fomentar el secessionisme lingüístic, tampoc no ho són, segons el meu parer -i és el parer d’un valencià que creu en els Països Catalans i en la unitat de la llengua-, de sospitosos d’atiar el secessionisme lingüístic els llibres d’Eugeni S. Reig, “Valencià en perill d’extinció” i “Les nostres paraules”. Crec que ja ha quedat molt clar que escriure este, hòmens faena o decidisc no és defensar el secessionisme lingüístic. Crec que el català del País Valencià, àlies valencià, que no llengua valenciana, soles podrà aconseguir la seua normalització si aconseguim que el registre estàndard comú a tots els Països Catalans admeta certs trets dialectals, els justos i necessaris, de tots els grans dialectes catalans. Dignificant el nostre català aconseguirem enfortir la unitat de la llengua, i no és cap paradoxa.
Jo també estic amb en Cucarella. Tot el que siga crear barreres artificials a la llengua catalana va en contra dels nostres interessos. La prova evident és el que fan els nostres enemics: dividir-nos, dividir-nos i dividir-nos. Clausurar els repetidors de TV3, tergiversar l’opinió pública amb la cantarella que parlem llengües diferents, demonitzar els PPCC…Ells – PPPSOE – no tenen cap dubte de la seua estratègia per espanyolitzar els PPCC. Totes les seues accions van en la mateixa direcció: enemistar-nos, dividir-nos per tal de destruir la nostra identitat.
Tot el que siga potenciar el secessionisme lingüístic va en direcció contrària als objectius que pretenem assolir els qui volem la llibertat de la nostra nació.
Jo ho veig així:
1-Tesis: Els valencians parlem català.
2- Antítesi: Els valencians parlem valencià que és diferent del català.
3- Síntesi: Els valencians parlem valencià, la nostra forma de català.
Jo em quede amb la síntesi, que no és incompatible amb l’AVL, amb la unitat de la llengua, amb la unitat de mercat ni amb el sentiment majoritari dels valencians.
La resta significa reobrir un front on no podem guanyar, lluitem la batalla de l’us social i deixem que les coses de la raó caiguen pel seu propi pes.
A plorar catalanets emboscats, que no sabeu ni que feu ni on aneu, Cucarella dedica’t a escriure novel·la o alguna cosa de ficció, serà millor per a tots. Ara el mercat és la nació, festa. On és la cartera de Cucarella, feu lloc!
Totalment en desacord, :D. Crec que el pitjor mal que tenim al país Valencià són els provincians i espanyolistes. Però tot seguit a ells tenim a la gent com Cucarella que va demanant analisis de sang per a vore qui és més català. I em sembla vergonyós i acomplexat. El camí és el valencianisme d’entesa, on tots plegats retroalimentem la nostra nació. Cucarella té pique amb JF Mira i no deixa passar una per a demostrar-ho però per damunt de Mira hi ha milions de valencians que demostren que cal treballar en clau positiva i no aprofitar els faristols per a girar-nos contra nosaltres mateixa com fa Cucarella. Unitat Valenciana, Unitat Valencianista i Front comú contra l’espanyolisme botifler i els acomplexats!
Cucarella no perd el nord en els seus articles, però des de fa molt de temps demostra que ha perdut el sud. Total, un altre més.