Fins ara a aquesta zona només es coneixia l’existència del planeta Sedna, descobert l’any 2003.
El Sistema Solar conegut pot ser dividit en quatre parts: els planetes rocosos com la Terra, que estan prop del Sol; els planetes gegants de gas, que estan més lluny; i els objectes congelats del Cinturó de Kuiper, que es troben just més enllà de l’òrbita de Neptú. Aquí se situaria Plutó, com un dels cossos més grans. Més lluny encara, es troba el núvol d’Oort, que en la seua zona externa està ple de cossos congelats que són la font dels cometes de llarg període, mentre que en la seua zona més interna, només se sabia de l’existència d’un objecte, Sedna. Però el descobriment de 2012 VP113 el converteix en el membre conegut del Sistema Solar més llunyà.A partir de les dades de la càmera de gran camp utilizada, ens permet fer-nos la idea que en aquesta zona del núvol d’Oort interior hi ha segurament uns 900 objectes més grans de 1000 km com ara ho són Sedna i 2012 VP113. L’origen d’aquesta zona interna no està encara clara. Podria ser causada per l’expulsió d’un planeta gran del Sistema Solar intern que hauria arrossegat petits cossos del cinturó de Kuiper amb ell, o fins i tot podria ser conseqüència de la incorporació de planetes extrasolars en el moment del pas d’una estrella per les proximitats del Sol.
Una cosa que sobta del treball dels nord-americans, és la relativa proximitat de les posicions dels perihelis de Sedna i de 2012 VP113. Ambdós perihelis, punts de les seues òrbites en que els cossos es troben a la distància més pròxima al Sol, estan a unes 80 unitats astronòmiques i en la mateixa zona del cel, i, per això mateix, ha estat possible descobrir-los. Quan passe el temps, en recórrer les seues òrbites molt el·líptiques es trobaran molt més lluny de nosaltres, a centenars d’unitats astronòmiques, i serà molt difícil, sinó imposible, descobrir-los ja que seran massa dèbils.
Per a explicar aquestes òrbites tan estranyes, els científics aventuren la hipòtesi de l’existència d’un planeta enorme, potser de fins a 10 vegades la grandària de la Terra. Aquest planeta seria, per tant, de la grandària d’Urà, i estaria influint en les òrbites de 2012 VP113, Sedna i en d’altres objectes encara no descoberts.
Imatge: Aquest és un diagrama de l’òrbita del sistema solar exterior. El Sol i els planetes terrestres són al centre. Les òrbites dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, es mostren amb cercles plens de color porpra. El Cinturó de Kuiper, incloent a Plutó, és mostrat per la regió de color blau clar de punts més enllà dels planetes gegants. L’òrbita de Sedna es mostra en color taronja mentre que l’òrbita de 2012 VP113 es mostra en vermell. Tots dos objectes són actualment prop del seu màxim acostament al Sol (periheli). Aquests serien massa febles per detectar-los quan es troben en les parts exteriors de les seues òrbites. Observeu que les dues òrbites tenen perihelis molt similars, i tots dos estan molt lluny dels planetes gegants i de les regions del Cinturó de Kuiper. La imatge és cortesia de la de Scott Sheppard. Solar System’s Edge Redefined, Carnegie Institution.