No hi ha cap estudi que diga que el canvi de les bombetes de València per llums LED siga rendible

La ciutat de València es troba en ple procés de renovació de l’enllumenament públic. Els fanals que il·luminaven la ciutat comptaran amb noves bombetes LED. Com en tot canvi que es realitza a la ciutat i en el qual es troba implicat el ciutadà, en ser els seus diners els que s’hi empren, apareixen immediatament les discrepàncies polítiques, econòmiques i ecològiques. Com a mostra, un detall: vint mil bombetes LED seran les protagonistes de la gegantesca sénia portàtil que es podrà veure a l’avinguda d’Aragó durant el mes de març. “Ens venen els LED com a eficiència i millora d’arques municipals, però no hi ha cap estudi tècnic que diga que aquesta substitució siga rendible”, afirma l’astrònom de la Universitat de València Enric Marco en el programa En Xarxa  de Ràdio Universitat.

Des d’un punt de vista polític, la renovació de la ciutat està directament relacionada amb el panorama econòmic en el qual es troba el cap i casal. Però se sap per què és millor una tecnologia que una altra? Un altre exemple són els llums LED que il·luminen les taules d’estudi o els mateixos televisors i pantalles LED, que són renovats cada cert temps en moltes cases. “Els LED de color blanc són els més comuns, perquè són els més barats, però es continuen instal·lant sense saber que el component blau del LED és nociu per a l’atmosfera i per als paratges, i augmenta la contaminació lumínica”, assenyala Marco.

Arribats a aquest punt, apareix l’altre concepte, l’eficiència energètica. En un informe sobre la contaminació lumínica del LED blanc, realitzat en desembre del 2012 a càrrec dels professors Joaquín Baixeras, Francisco Martínez Soriano i el mateix Enric Marco, es revelen les contradiccions de l’eficiència energètica i el consum humà. “L’opinió pública no capta la idea de separar l’eficiència energètica de la contaminació lumínica. Per exemple, les llums fluorescents són més eficients en forma de consum perquè no es comptabilitza la despesa de descontaminar”, indica Joaquín Baixeras. Per tant, el consum està present en tot el procés de producció, execució i destrucció de l’element lumínic.

La manera de canviar les bombetes tradicionals de sodi per les noves LED també està sent motiu de reflexió i de crítica per diversos partits polítics valencians. A un altre nivell queden els condicionants que han portat a aquest canvi sense, segons els crítics, haver-se fet una auditoria energètica de la ciutat. “La forma mitjançant la qual s’estan intentant instal·lar les noves LED no és l’adequada perquè una substitució simple, sense canviar si més no la caixa del fanal, va contra la normativa”, explica Marco.

Sembla ser que, com tot, la cultura de cada territori ajuda a portar polítiques determinades d’estalvi, en aquest cas energètic. Va ser un fet, explícitament lumínic i lluminós, la decoració nadalenca de ciutats com ara Madrid i Bilbao. A més, i sense anar més lluny, el component luminicofestiu de les Falles és l’exemple local per excel·lència. Segons Baixeras, ací hi ha un conflicte energètic, i assegura que “en moltes ciutats europees s’il·lumina el necessari i, a més, s’ha comprovat que apagar els llums en autovies fa que els cotxes córreguen menys i hi haja menys accidents. Tenim molt a aprendre”.

Es pot escoltar el programa En Xarxa que ha tractat aquest tema en profunditat fent un clic ací.

Article de Jorge Chenovart, “No hi ha cap estudi que diga que el canvi de les bombetes de València per llums LED siga rendible”. InfoUniversitat, 19 febrer 2014.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *