Violència a les aules (II)
Avui fa una any que parlava de la violència a les aules. Vist el trist cas de Finlàndia hi he tornat a pensar.
També fa uns dies que donava voltes a la nova reforma educativa que s’ha preparat. Reformes i contrareformes que fa anys que ens tenen a tots en dansa…
En el seu article de dilluns, el professor Terricabras reflexionava sobre el fracàs escolar. D’altra banda, és curiós que ens emmirallem en el model finlandès i sigui ara aquest país el que ens deixa un regust tan amarg amb la notícia de la massacre; un fet aïllat i puntual, vull pensar, però que ens ha de fer reflexionar igualment, atès que sempre cantem les excel·lències d’aquell model. Quan ha succeït als Estats Units també n’hem parlat, però la societat americana i la finlandesa i els seus models educatius són molt diferents, em sembla.
D’altra banda, la violència a les nostres aules continua existint d’una manera o una altra. He estat molts anys amb alumnes d’elevada conflictivitat. Depenent de l’organització dels instituts estan millor o pitjor ubicats, però molts se n’acaben sortint, no amb els estudis, sinó en entrar al món laboral. Els 16 anys són vistos com un regal per a alguns que veuen a aquesta edat la solució als seus mals, però mentrestant els seus mals els anem patint tots.
Enguany he tornat a batxillerat després de set anys de fer altres nivells i encara no puc valorar prou aquesta decisió de poder passar a 2n amb assignatures de 1r, o de matricular-se només de les suspeses, etc. El que sí que he notat és la gran diferència que hi ha entre l’alumnat de 1r i de 2n de batxillerat. És normal, d’altra banda. Els de 2n ja són a punt d’acabar el cicle, els de 1r encara porten el xip de l’ESO posat i se l’han d’anar traient a poc a poc. Potser sí que seria una solució un batxillerat de 3 anys, perquè realment és molta matèria. També, hi ha moltíssima diferència entre el nivell d’exigència de l’ESO i el del batxillerat i als alumnes els costa aterrar. Però el cert és que portem moltes reformes educatives, anem fent i desfent o refent i a cada rentada anem perdent un llençol.
Per acabar, acabo de rebre una invitació a través d’un amic que fa la presentació d’un llibre. No he tingut temps encara de llegir-lo (ni l’un ni l’altre), però sempre és benvingut (i enriquidor) el debat. Espero poder-ne fer comentaris aviat.
Panfleto Antipedagógico de Ricardo Moreno Castillo
Presentarà el llibre David Rabadà (autor del llibre "¿Educar? Educamos Todos")
Lloc: Associació de Ciutadans de Catalunya.
Casinet d’Hostafranchs.C/ Rector Triadó, 53. Barcelona (Metro Sants L-5)
Data: divendres 9 de novembre de 2007
Hora: 19.00 hores