Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Tristesa infinita

Dijous la jutgessa Lamela, en una decisió cada vegada més qüestionada, va posar set consellers i el vicepresident en presó preventiva sense fiança. Mig govern legítim (recordem que sorgeix del mandat de les urnes del 27 de setembre de 2015) és desposseït, primer, dels càrrecs en aplicació (polèmica) del 155 i, després, enviat a presó de manera fulminant sense tenir ni temps de preparar la defensa (com van denunciar els advocats).

Aquella tarda del 2 de novembre vaig sentir una tristesa infinita, ens havien pres el govern legítim. Alguns amics no tan polititzats van preguntar-me com estava. Com estava jo? Jo? -pensava- que en conec alguns dels que hi són, que sé que són bona gent, honesta, treballadora, lluitadora; que és terriblement injust, si jo estic així la gent que treballa colze a colze amb ells cada dia, la família, els amics, com deuen estar? És terriblement injust i som cada vegada més els que ho creiem.

Aquests dies no tinc esme de fer gaire res, penso en tots ells, els que són a la presó (i vés a saber quantes vexacions han hagut de suportar), els que són a Brussel·les i tenen ordre de detenció internacional. Penso en tots ells, sense excepció, no hi ha partidisme perquè tots són el meu govern legítim; si bé és cert que d’alguns en tinc més informació que els altres. El conseller Mundó, que va tancar la Model -cosa que semblava impossible- ferit als canells durant el trasllat, per l’emmanillat tan fort a l’esquena.

Quanta tristor aquesta misèria humana de vexar als altres, per què ens odïen?

Junqueras, ridiculitzat per agents del cos de policia. El president del meu partit i vicepresident del meu país. No tinc paraules.

Volen que actuem de manera violenta, no els donarem el gust. Som pacífics. Pacifistes. Ho aconseguirem democràticament, com sempre hem fet. No pot ser que el món no se n’adoni, de fet, avui, diumenge comencen a sorgir veus internacionals preguntant-se si Espanya és feixista.

No entenc el seu odi i això no farà que jo els odiï. No entenen que no sóc (som) independentista perquè odiï a Espanya, sinó perquè estimo Catalunya i vull que sigui lliure.

Homes i dones dignes són a la presó per les seues idees. Homes i dones dignes que lluiten per la llibertat d’un poble.

Acabo, veus internacionals miren a Catalunya. L’estratègia del govern d’anar una part a Bèlgica a denunciar-ho i l’altra quedar-se al país sembla que comença a donar fruits. Tan de bo el seu sacrifici no sigui en va. El president i el vicepresident van advertir que el camí no serà fàcil i serà més lent, vam proclamar la república, ara cal construir-la i defensar-la, però si estem tots units ho aconseguirem. Sembla que Europa comença a mirar què fa Espanya: Flandes, l’expresident de Finlàndia, la BBC pregunta si Espanya s’està tornant un estat feixista…  I en vindran més, espero.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent