Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Tres anys

Passa el temps volant. És un tòpic cert. Sembla ahir que a meitat de la nit vam haver de córrer cap a l’hospital i a les 6.10 de la matinada arribava en Bernat. Moré, rosadet i cridaner. Allargassat. Per a mi la coseta més bonica del món. Els braços buscaven l’infinit, els punys serrats, devia sentir-se molt estrany en aquest món acabat d’arribar. Jo em sentia estranya també. Per molt que sigui desitjat i te’n facis a la idea durant nou mesos res és comparable a quan definitivament arriba als teus braços. Llavors una nova vida comença i la teua irremeiablement canvia. I, a vegades, els canvis són bons, o molt bons, i quan mires enrera sembla mentida que ja hagin passat tres anys des d’aquell dia… I per molts anys!



  1. I molts d’anys ! I el desig d’un i més anys nous, plàcids, sense gaires ensurts i acompanyada de les persones que estimes i que t’estimen. Obrir els ulls per primera vegada al món és una experiència que no té preu, per en Bernat i per els seus pares i família de veure’l i ser al costat d’ell.
    Bon dia. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent