Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Tenim el dret de decidir…

Ja fa dies que tinc dissabte que ve marcat a l’agenda com un dia especial (i no només perquè és el dia mundial contra la SIDA). Encara recordo la gran manifestació del 18 de febrer de fa dos anys i se’m posa la pell de gallina. Sé que aquesta vegada no serà tan gran (o sí?), però potser està bé que sortim al carrer una altra vegada per veure que cada cop som més i que ja n’estem fins al…

capdamunt de que ens prenguin pel "pito del sereno".

No fa gaire recordava amb uns amics la gran esperança que va ser el 30 de setembre del 2005 i la gran decepció (traïció) del pacte de qui ara vol fer una casa gran del catalanisme. Aquell 18 de febrer vam sortir al carrer amb l’esperança de canviar algunes coses o, almenys, de fer-nos sentir.

No sé fins a quin punt la gent del país pot estar empipada per tot el què està passant. Dissabte posarem el termòmetre i veurem fins on arriba. Tan de bo sigui ben amunt. Però, i després de la "mani" què? Continuarà tot igual? Serem els catalans (i catalanes) capaços de deixar d’ajupir el llom per deixar de ser els ases dels cops?

foto: Plataforma pel Dret de Decidir



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent