Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 28 de juny de 2007

Sortir de l’armari

Aquesta frase s’ha fet famosa i s’usa ja per tot. A l’institut, tanmateix, encara es fa difícil i hem tingut xiquets i xiquetes que han patit molt perquè altres els han escomès per la seua tendència sexual.

No diguem ja el professorat, que també han patit atacs verbals o la incomprensió dels propis companys. En un lloc on hauria de prevaldre l’educació, la tolerància, el respecte, el bon rotllo, etc., pot passar de tot menys això.

I no us penseu que el professorat és més tolerant que l’alumnat, hi ha de tot com a tot arreu i a vegades es fan comentaris generals, com si tothom hagués de ser heterosexual, molt poc afortunats.

Hi ha molt camí per a fer i dies com el d’avui poc o molt ens ho recorden.

Enllaços d’interès:
Ca la dona
ACORD
FAGC
Inclou



  1. Ara faré una mica
    de demagògia segurament , però crec que me la permetràs, ja que fa massa anys
    que ens coneixem i al mateix temps ens coneixem prou, malgrat sempre pot haver
    sorpreses, que no ho son tant, (i això és un acudit mig amagat sobre cert dia a
    un típic bar local fent unes birres, menjant patates fregides i olives).

    Tenim la mania de
    voler classificar les coses i les divisions son sempre dolentes, ja ho va dir
    aquell “divideix i venceràs”, potser és hora de tombar a “uneix i venceràs”.

    No he cregut mai
    en els dies que volen celebrar una cosa, les coses son pel dia a dia, si
    comparem amb altres esdeveniments hi ha cops que sembla que en aquest país només
    es compren llibres i es compren roses a qui estimes  per San Jordi o volem ser una nació cada onzè
    dia de setembre.

    Segurament tampoc
    hem de reivindicar res, som com som i estirem mes o menys orgullosos, però és
    així com son, i si no ho volem ser doncs ho canviem i ja esta..

    La societat
    tradicionalment vol tancar col·lectius en els seus armaris, però tampoc és del
    tot cert, la societat som tots i el problema que li veig és que molts cops la
    gent ens amaguem al racó mes enfonsat d’un armari pensant en la por a l’exterior,
    al dolent que hi ha fora.I lo mes fotut de tot és que molts cop l’hem comprat
    nosaltres mateixos a l’Ikea de torn.

    Mai hi haurà la
    sort que la humanitat ens entenguem a la perfecció, ni tots pensarem igual, però
    hem de saber que cadascun de nosaltres som una part de la societat i no cal que
    ens amaguem, ni que sortim d’enlloc, estem aquí som com son i si algú li pica
    que es rasqui.

    I tot això ho diu
    un, que reivindica  el dia del friky, que
    poc seriós que sóc
    L.

Respon a Xavi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent