Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 28 de juny de 2007

Sortir de l’armari

Aquesta frase s’ha fet famosa i s’usa ja per tot. A l’institut, tanmateix, encara es fa difícil i hem tingut xiquets i xiquetes que han patit molt perquè altres els han escomès per la seua tendència sexual.

No diguem ja el professorat, que també han patit atacs verbals o la incomprensió dels propis companys. En un lloc on hauria de prevaldre l’educació, la tolerància, el respecte, el bon rotllo, etc., pot passar de tot menys això.

I no us penseu que el professorat és més tolerant que l’alumnat, hi ha de tot com a tot arreu i a vegades es fan comentaris generals, com si tothom hagués de ser heterosexual, molt poc afortunats.

Hi ha molt camí per a fer i dies com el d’avui poc o molt ens ho recorden.

Enllaços d’interès:
Ca la dona
ACORD
FAGC
Inclou



  1. Ara faré una mica
    de demagògia segurament , però crec que me la permetràs, ja que fa massa anys
    que ens coneixem i al mateix temps ens coneixem prou, malgrat sempre pot haver
    sorpreses, que no ho son tant, (i això és un acudit mig amagat sobre cert dia a
    un típic bar local fent unes birres, menjant patates fregides i olives).

    Tenim la mania de
    voler classificar les coses i les divisions son sempre dolentes, ja ho va dir
    aquell “divideix i venceràs”, potser és hora de tombar a “uneix i venceràs”.

    No he cregut mai
    en els dies que volen celebrar una cosa, les coses son pel dia a dia, si
    comparem amb altres esdeveniments hi ha cops que sembla que en aquest país només
    es compren llibres i es compren roses a qui estimes  per San Jordi o volem ser una nació cada onzè
    dia de setembre.

    Segurament tampoc
    hem de reivindicar res, som com som i estirem mes o menys orgullosos, però és
    així com son, i si no ho volem ser doncs ho canviem i ja esta..

    La societat
    tradicionalment vol tancar col·lectius en els seus armaris, però tampoc és del
    tot cert, la societat som tots i el problema que li veig és que molts cops la
    gent ens amaguem al racó mes enfonsat d’un armari pensant en la por a l’exterior,
    al dolent que hi ha fora.I lo mes fotut de tot és que molts cop l’hem comprat
    nosaltres mateixos a l’Ikea de torn.

    Mai hi haurà la
    sort que la humanitat ens entenguem a la perfecció, ni tots pensarem igual, però
    hem de saber que cadascun de nosaltres som una part de la societat i no cal que
    ens amaguem, ni que sortim d’enlloc, estem aquí som com son i si algú li pica
    que es rasqui.

    I tot això ho diu
    un, que reivindica  el dia del friky, que
    poc seriós que sóc
    L.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent