Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

Un bon dia vaig descobrir a Marta Rojals al Mail Obert de Vilaweb perquè se li va ocórrer posar al títol Ribera d’Ebre i em va cridar l’atenció (Una història de la Ribera d’Ebre), i després em vaig llegir un munt d’articles que m’havien passat per alt d’una tirada. Em van semblar excel·lents i n’estic ben enganxada, així que cada dilluns l’espero amb candeletes per començar el dia amb el seu mail obert i continuar després amb les notícies. Poc després me n’assabentava d’un xat amb l’autora del Primavera, estiu, etcètera i vaig pensar que era l’única persona al món que no en sabia res d’aquell llibre que ja anava per la cinquena edició gràcies al boca-orella…

Vaig llegir el llibre a les vacances de Nadal, quan la calma i la tranquil·litat permet assaborir bé els textos. Quan el vaig adquirir em pensava que “tothom” l’havia llegit menys jo, en una de les llibreries estava exhaurit i el llibreter va haver de demanar més exemplars de l’obra altre cop. Per a parlar-ne, però, necessitava tenir temps i païr-lo una mica, perquè tinc la sensació que tothom ho ha explicat tot i molt bé (veure blocs del final), però encara hi ha gent que desconeix el llibre o l’autora i és per això que m’atreveixo modèstament a fer-ne difusió.

El Primavera, estiu, etcètera, té efecte bola de neu; vull dir que al començament no n’estava prou segura que m’acabés agradant i pensava que havien exagerat, però sense adonar-me’n la història va entrant, percolant, amarant… et rebrega, et fa riure, et fa ballar el cap… fins que esclata, et sedueix i et deixa un regust dolç després d’haver sobreviscut a tot un terratrèmol d’emocions. La sensació és la d’haver llegit un molt bon llibre que saps que farà història.

Se’ns dubte quedar finalista al premi Joan Crexells li dóna un valor afegit i essent la primera novel·la tot un èxit que a mi em provoca vertígen, perquè després d’això ha de ser molt difícil tornar a seure per a escriure una segona novel·la, en cas que ho vulgui fer l’autora, però qui sap si ens acabarà sorprenent un altre cop, veient com escriu cada dilluns és del tot possible.

Després d’això em costa posar-me amb altres novel·les “normals” perquè aquesta és de veritat excepcional. Esperaré a més endavant i potser provaré de rellegir un clàssic de Mercè Rodoreda o el “Jo Confesso” d’en Jaume Cabré. A veure quin tria el jurat com a millor llibre, sense oblidar que hi ha un tercer en discòrdia, “L’últim dia abans de demà” d’Eduard Màrquez.

Algunes amistats que no en saben res del llibre i que els hi dic que val molt la pena, temen que els decebrà pels molts elogis que en faig. Exactament igual que jo abans de llegir-lo mentre en sentia a parlar tant. No us preocupeu, no us decebrà, n’estic convençuda i sinó ja em tornareu la contesta. Com diu un amic de Flix que és també fan de l’obra: és una novel·la preciosa, preciosa, no us la perdeu.

Recomanacions per posar-se en antecedents del llibre i l’autora:

I si encara no n’esteu convençuts llegiu aquest post que us acabarà de convèncer.



  1. És una novel.la magnífica que es llegeix en un tres i no res, però gaudint cada pàgina. A mí me la van deixar els Reis al balcó ! Estic contenta que hagi quedat finalista del Creixell. Els seus articles del dilluns a Vilaweb són també de bon llegir.
    Em recorda un estil d’un bloc de fa uns anys en aquesta casa …… 
    Bon dia. 
  2. Per primavera, la valenciana. Xiquets i xiquetes d’ESO fent front a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb un llibre a la mà. Una lluita desigual, però, que ha encès tots els llums d’alerta d’aquest estat espanyol repressiu i feixista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent