Aquests dies és polèmica la decisió de fer pagar els alumnes que duguin carmanyola a l’escola i s’ha obert un debat. Una enquesta a La Vanguardia mostra clarament la tendència al refús de la mesura (la qüestió està mal plantejada, però, és evident que si et demanen si has de pagar per portar el menjar diràs que no). “Fer pagar per dur el menjar”, si això fos així jo també hi estaria en contra absolutament, però això no és cert. En realitat el cost del menjador no és només el menjar que s’hi dóna, sinó el servei del monitoratge. Algú s’ha de fer càrrec dels alumnes entre la sortida de classe i la re-entrada. Són menors i han d’estar custodiats fins als 16 anys. Són unes hores que inclouen l’esbarjo i el dinar. És a dir, el preu del dinar inclou també l’acompanyament dels nens durant les hores que són a l’escola i que no hi ha els mestres. És per això que no em sembla malament que es pagui el servei que no sé si ha de ser de 2€ o més o menys, suposo que dependrà de cada escola depenent del servei que tingui.
Comparteix això:
Qui s’ocuparà de deixar les carmanyoles netes i en un lloc precís? Qui s’ocuparà de fer menjar als infants? Qui s’ocuparà de vigilar que els infants no portin tots els díes una pizza, un entrepà, tres donuts o un tros de fuet ? Qui s’ocuparà de que els infants mengin educadament a taula ? Qui s’ocuparà de netejar les taules i recollir tot el que els infants hagin llençat a terra ?
Plantejar la pregunta si has de pagar per portar el menjar és indecent, vergonyant i populista. Són els polìtics, els enquestadors i els periodistes que ens toca patir que tot ho decideixen sentadets darrera la seva taula del despatx sense haver trepitjat mai un menjador o una escola, no només ern una visitas ‘institucional’ no, estar-hi al llarg d’una setmana completa.
Una vergonya.