L’Altra, de Marta Rojals
Si us imagineu que L’Altra és la continuació o té alguna cosa a veure amb Primavera, estiu, etcètera, us equivoqueu, cadascuna té els seus propis registres particulars. Tot i això, la vaig llegir en pocs dies també, com la primera, tot i que tenia serioses dificultats per concentrar-me degut a una grip galopant i un ull conjuntivític (per sort tenia
l’altre!).La història és intensa, no deixa indiferent, i la manera com està escrita tampoc. Si voleu que us digui, m’ha sorprés moltíssim, perquè no m’ho esperava.
La trama està molt ben travada (com a la primera), i escriu meravellosament bé, com sempre, no es pot demanar més. Cert és que amb la primera novel·la vaig riure i amb aquesta més aviat he patit. De fet, crec sincerament que és més bona la segona que la primera, té molt més mèrit per la manera com està escrita, però segurament sense la primera no hagués pogut escriure mai aquesta…Cal felicitar vívament la Marta Rojals. Com sempre em meravella, m’entusiasma i em sedueix l’enorme respecte que té per la llengua (a la primera va usar paraules i expressions pròpies de la Ribera d’Ebre en una excel·lent combinació, a la segona es barregen amb normalitat català i castellà, però sempre el registre és adient a la situació i als personatges; i la manera d’escriure la història… em trec el barret!).
No cal dir que us la recomano vívament, no us decebrà o, almenys, no us deixarà indiferents, això segur. Celebro que fos de les més venudes per
Sant Jordi, ara cal que sigui també de les més llegides, estic segura que quan la començareu no la podreu deixar fins a acabar-la i que, com jo, també la recomanareu, perquè ningú s’hauria de perdre una novel·la com aquesta.Per saber-ne més:
David Figueres: Amb un llimoner per compartir
JJ Isern: La meva crítica de “L’Altra”, de Marta Rojals
Opinió a El Singular.cat
Entrevista a Marta Rojals a Vilaweb
També podeu seguir la Marta Rojals al Facebook o al Twitter, hi trobareu crítiques, recomanacions, novetats, etc.