Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 29 d'agost de 2012

L’11, l’hem de fer grossa

No vaig ser a la gran manifestació de l’11 de setembre de 1977, érem molt lluny de Barcelona i la comunicació no era gaire bona, la vam seguir per la ràdio (Ràdio 4, devia ser). Recordo que feien entrevistes a peu de carrer. Preguntaven a nens que tenien la mateixa edat que jo, 9 o 10 anys, i responien què hi havien anat a fer allà. M’admirava sentir les respostes clares i concises. Famílies senceres havien anat a la manifestació i la nostra seguint-la per la ràdio. La senyera penjada al balcó.

Ara al balcó hi ha l’estel·lada. I l’11 anirem en família a Barcelona a manifestar-nos per la independència del nostre país. La distància continua sent la mateixa, però la comunicació és més plàcida amb autopistes caríssimes o trens lentíssims que, malgrat tot, et porten a lloc. Espero que siguem molts. Espero que rebentem Barcelona d’estel·lades. Només ens val la independència i hem d’anar tots a una.

Venim del nord, venim del sud, de terra endins i mar enllà…

No puc amagar cert desencís pel rescat demanat ahir i en paral·lel la notícia que el Sr. Mas no anirà a la manifestació. Tot i això, sembla que el país està en marxa, veurem si l’11 marca un abans i un després i fem un pas endavant… (i espero que el meu president sàpiga estar-ne a l’alçada, ja va fer prou trista figura amb la negociació de l’Estatut(et) amb ZP, ara no val a badar).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent