“Kate. El lado oscuro de Katharine Hepburn”
No coneixia William J. Mann [web], però m’ha impressionat l’extraordinària documentació que ha fet servir per fer les 500 pàgines d’aquesta obra, un treball de reconstruir un puzle certament interessant…
Sempre m’han agradat les pel·lícules de la Katharine Hepburn [wiki]. Hi ha pel·lícules com “La fiera de mi niña” que encara ara em fan trencar de riure. De les que va protagonitzar amb Spencer Tracy la que més m’agrada és “Adam’s rib”, tot i què la visió que dóna de dona independent, intel·ligent i decidida sempre acaba essent subjugada a sota d’ell. Gràcies al llibre he entès millor perquè. Amb un altre mite, Humphrey Bogart, va protagonitzar “The African Quenn”, i també és una d’aquelles pel·lícules que no em resisteixo a veure-la de tant en tant, gràcies al llibre sé de la importància històrica d’aquesta pel·lícula i les conseqüències que va tenir.
Ja havia llegit algunes biografies basades en l’actriu, tan d’altres (Garson Kanin) com la que ella va escriure: “Me” (Yo misma. Historias de mi vida). Però aquesta té la gràcia de reconèixer-les totes per arribar a muntar un gran quadre del que va ser la seua vida. Una bona manera de fer memòria.
La contraportada del llibre diu així: “Kate. El lado oscuro de Katharine Hepburn” recrea el viaje de esta extraordinaria heroína a través del siglo XX y su conversión en icono del cine americano. Con ayuda de muchos de sus familiares y amigos -nunca entrevistados hasta ahora- William Mann ha pintado un retrato íntimo que nos devuelve a la Hepburn privada, apenas vista con anterioridad. Aunque la Kate a la que veíamos en la pantalla y en público siempre lograba seducir, se trataba de una imagen, el mejor papel de la actriz. Dejando a un lado los tan repetidos mitos que Hollywood y ella misma utilizaron para construir su leyenda, “Kate. El lado oscuro de Katharine Hepburn” nos descubre a una mujer ambiciosa pero vulnerable que superó grandes obstáculos para alcanzar la fama. Mann utiliza su conocimiento de la trastienda de Hollywood -su rica historia, su magia y sus bien guardados secretos- para analizar los sesenta años de carrera de Hepburn. Desde su llegada a Los Ángeles en 1932, los rumores sobre sus opiniones políticas y su sexualidad la convirtieron rápidamente en una figura controvertida.
En el aspecto personal, Mann nos muestra a una dama inteligente, sofisticada que chocaba a menudo con las convenciones que nunca pudo dejar completamente atrás, una mujer poderosa que quería tenerlo todo. Nos muestra su único matrimonio, las mujeres que vivieron con ella y, por fin, la complicada verdad sobre su relación con Spencer Tracy, el capítulo más frecuentemente distorsionado de su vida
.” Web sobre K.H: http://www.katethegreat.net/
Notícia sobre el llibre a El País: El lado oscuro de Katharine Hepburn
Hepburn va ser una dona força independent si tenim en compte l’època que li va tocar viure. A les seves películes sempre aparenta tenir un caràcter propi, revel respecte al que se suposa que ha de tenir una dona dels anys 30. Pel que dius al post, sembla que era realment així, i que va haver de lluitar per ser qui va acabar sent. No hi entenc, de cinema en blanc i negre, però he de reconèixer que l’altre dia vaig veure "Vivir para gozar" i em va agradar, sobretot el personatge de la Linda (Hepburn), i de "La fiera de mi niña", tot i que fa temps que la vaig veure, també en tinc un bon record. Potser hauré de repassar la seva filmografia per ser-ne més conscient.
He de reconèixer que em fascinen les persones com tu que tenen la paciència de llegir 400 o 500 pàgines d’una biografia d’una actriu de Hollywood. Però, per això són les vacances, no?