Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Joan Puigcercós, el canvi tranquil

El primer cop que vaig sentir Joan Puigcercós deu fer gairebé vint anys, era portaveu de les JERC i jo hi acabava d’arribar. Em va sorprendre la facilitat de paraula i el to afable i còmplice amb la concurrència; tenia el posat d’algú que sabia què volia i on anava i volies anar amb ell on fos. Vaig pensar que arribaria lluny. La imatge que perviu del Polònia no té gaire a veure amb la realitat. En les distàncies curtes surt guanyant la persona i s’enterra el personatge; és amable, càlid, simpàtic i bon conversador. Gens petulant. Una llàstima que la imatge que té a distància sigui tan allunyada de la realitat…



Les
cròniques recordaran que el mandat de Puigcercós va ser breu i va venir
precedit
d’una època convulsa al si del partit, però també que la transició a la
nova direcció ha
estat exemplar i sense ruptures, potser perquè ja vam patir prou fa tres
anys i ara havia de ser tot d’una altra manera, però també per voluntat
de Puigcercós de fer un canvi tranquil. Quan pensàvem que a
Esquerra no sabíem fer primàries sense trencar el partit, ara hem vist
que és possible i, a més, saludable per a la democràcia interna, gràcies també al tarannà d’en Junqueras i el seu to conciliador, i amb el
millor final possible: Bosch i Tardà a Madrid, un tàndem engrescador amb
permís de Joan Ridao, que ha demostrat sobradament la seua vàlua durant
molts anys, però les urnes i la història li han reservat ara un altre
paper. Ho ha
sabut entendre i això l’honora.

Joan
Puigcercós, gràcies per la feina feta i per la que continuaràs fent. Han estat més de vint anys
intensos de política en primera línia. Amb alts i baixos, amb encerts i
amb errors, com no pot ser d’una altra manera. Has estat el referent d’una
generació encara jove que ho ha donat tot per Esquerra i pel país, i que
segur que ho seguirà fent allà on estigui d’una manera o d’una altra. La
política no té edat i si ara has de fer un pas enrera potser més enllà
podràs fer un pas endavant. Has aconseguit el que ningú havia fet fins ara, fer un canvi tranquil a la nova Esquerra que dissabte, al Congrés, farà el traspàs oficial a la nova direcció. Sens dubte un mèrit teu que sempre has tingut cura del partit. Ara només falta reblar-ho dissabte, al Congrés, que espero sigui el revulsiu necessari per donar una nova empenta a Esquerra.
 
I d’avui a molts anys que hi puguis ser i ens hi puguem trobar!

 



  1. Impressionant fabulació d’un Puigcercós amic dels nens.  No fotem!
    En Puigcercós, tot i els estelars resultats que ha aconseguit a ERC, no se’n va.  Qui conegui el partit des de dins ja sap que seguirà controlant-lo amb la xarxa clientelar de militància que ha construit amb els tripartits (no, Mònica?).  Aquests sí que el tenen com a referent.  Jo també tindria per referent un tio que m’hagués fet guanyar 80.000 euros/l’any sense haver acabat la carrera ni fotre brot!
    Després d’apostar pels tripartits, ara s’acostarà a CiU per veure si en pot treure quelcom per a tota la motxilla que porta.
    Com deia Marx (Groucho): “Tinc aquests principis, si no li agraden, en tinc d’altres”.  Doncs això.

  2. Bé , també té un altre personatge o doble cara. Em diriem qu’ ès manipulador, pervers, maquiavelic, i si no ets de la seva traca, et fot un cop d’estat a les seccions locals, com va passar a Banyoles o Palafrugell, eeep humils si però no tontorrons. L’ historia del partit ès una epoca convulsiva auspiciada per ell mateix per fer el joc d’ escacs amb els seus personatges, amics, amiguets i la seva claca de servils petulants. A l’ infern perqué no serveis per portar cap a l’ independencia i si ara ès a segona fila, ès perqué espera el moment oportú per fer el salt de la guineu. eepp pobres però no Anacletos, Aapa a fer la travessia de l’ infern. Un ex ERC, ex membre, ex pagano, ex furgo gratuita, ex pagano de pagar betzina, ex treballador de franc , ex admirador, ex, ex ex no fotem que ja som grandets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent