Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Carretero

Això sí que és una sorpresa, dos dies sense internet a casa i amb tele de vacances i en tornar em trobo al xic dels Pirineus que li ha agafat per explicar un problema (segons ell), però sense aportar solucions… Quina llàstima que sempre hi ha algú que ha d’aixafar la guitarra…

Un país a miques

Isabel-Clara Simó

Havia sentit rumors d’un cert desassossec en les files d’ERC, que s’han fet evidents amb els dos articles que ha publicat l’AVUI de Joan Carretero, exconseller de Governació. Em fa la impressió que no hi ha raons ideològiques, sinó quelcom més incontrolable que és l’antipatia per tenir Montilla de president, car haver fet costat al PSC no va ocasionar l’allau de protestes que ara s’han esdevingut. No sóc qui per ficar-me en els sentiments de ningú ni en els prejudicis que cadascú arrosseguem, però sí que hi veig un perill per al nostre esdevenidor nacional.

Els votants de Convergència, que han estat desencisats en moltes ocasions, són, però, uns votants fidels; així també ho són els dels socialistes o els d’Iniciativa. El teu partit et decep sovint, però a l’hora de dipositar el vot, ni que sigui davant de l’evidència d’alguna barbaritat -com és el cas del PSOE, quan aquelles corrupcions a escala majúscula-, li dónes la teva confiança. Però els independentistes catalans som més llepafils. Quan hi ha un entrebanc, exigim una escissió, de la qual en sortirà una altra i d’aquesta una altra, però no com les cèl·lules, que acaben formant un teixit orgànic, sinó com si esmicoléssim un tros de pa per fer-ne engrunes. Cadascuna d’aquestes subdivisions, òbviament, presumirà de ser molt més pura que les altres, cosa que ens permetrà fer un gest d’arrogància des de la més absoluta inanitat. La cèlebre divisa “divideix i venceràs” nosaltres la practiquem sobre nosaltres mateixos, per tal que vencin els altres, esclar. I és que no sabem distingir entre la política i la poètica, i això ens perd. Quina greu calamitat!



  1. De tota mena que ERC i CiU fagen la seva tasca, que el sobiranisme farà la seva.

    És més el que està clar que el creiximent del model de CiU i ERC estan esgotats i cremats.

    I Catalunya està dirigida principalment des de Madrid fins i tot mediàtica i culturalment pel mig del PP i PSC-PSOE amb IU-IC-V i amb condencendència d’ERC i CiU.  

    El l’unic partit capaç de creixer electoralment a Catalunya davant l’estatut i tants desenganys és una força sobiranista oberta a tot hom capaç d’e m’empendre una política que aglutine tots els sectors transversalment.

    Sense tanta E d’Esquerra, C Convergència i U d’Unió, que no van enlloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent