Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 23 d'abril de 2014

Bojos per Sant Jordi!

Avui és aquell dia que no és festa, però com si ho fos. Els carrers, les places, les botigues… s’omplen de roses i llibres. Sembla que el món s’acabi i tot, encara que sigui com sempre, és diferent.

A l’escola hi haurà auques, poemes, relats, contes, vídeos… i dracs i princeses i cavallers… i fins i tot una lectura en veu alta en relleu a la biblioteca (enguany toca honorar El Petit Príncep). Els alumnes no faran classes normals i, a una hora o altra, sortirem a la plaça a triar i remenar llibres, mentre preparem els premis dels concursos. Tothom està content, encara que no sabem perquè i farem mil coses en un dia, i totes alhora. Una bogeria!

Sí, perquè avui és aquell dia de l’any en què embogim. Farem fotos, passejarem entre llibres i roses, parlarem, riurem, trobarem gent de sempre i gent que no hem vist fa molt temps… i es regalen roses (roses roges, roses fetes de plastilina amb dracs retallats en paper, roses del desert, roses de vidre, roses grans, petites, mitjanes… roses arreu!), i hi ha tants llibres que no te’ls pots acabar, i esperem que faci un bon sol que acompanyi el dia, perquè Sant Jordi s’ha de viure i veure al carrer…

Dames i cavallers, que tothom tingui un FELIÇ DIA de SANT JORDI!

  1. Ja he fet fotos. He vist moltes escoles. Escoltat a la mestra com els deia als infants ”aquest és el llibre del Petit Príncep’. Un noiet preocupat perque li faltava 1 € per comprar una rosa per la seva germana (tinc un E menys al moneder). Ha estat un passeig matinal preciós. He comprat un llibre i a la tarda tornem-hi.
    Tots estem contents, no és meravellós ? 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent