Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

A Móra d’Ebre des del 1996 la població immigrada s’ha multiplicat per 26

El 24 de setembre es va fer públic un estudi encarregat per l’Ajuntament de Móra d’Ebre sobre la immigració. N’he vist alguna referència a algun mitjà de comunicació d’abast comarcal, però amb poca incidència a nivell local. Per primera vegada es fa un estudi sobre l’impacte dels nouvinguts a la capital de la comarca i és un bon punt de partida per posar negre sobre blanc les intervencions que, a partir d’ara, s’hauran de fer…

Diu l’informe: En els darrers anys la població de Móra d’Ebre ha
passat de 4890 persones el 1996 a 5784 el
2009, és a dir s’ha incrementat en 894 persones. Mentre que la població autòctona va disminuir del 1996 al 2008 en 134 persones la
població  estrangera es va multiplicat
per 26 passant de 29 persones empadronades el 1996 a 774 el 2008. (dades del’INE). La xifra de població immigrant a Móra
d’Ebre volta actualment el 17%.

No és estrany passejar per la població i escoltar parlar anglès o veure cotxes amb el volant a la dreta. La Ribera d’Ebre té el percentatge d’immigració procedent de les illes britàniques més elevat de Catalunya. Però a Móra el que predomina és la immigració procedent del Marroc i de Romania, encara que també n’hi ha de països asiàtics, sud-americans i de l’Europa no comunitària. I com succeeix quan ha arribat tanta població forània de cop s’ha de fer un gran esforç d’integració per totes dues bandes.

A l’informe s’expliquen i s’analitzen les caraterístiques d’aquests grups i els cursos que s’han posat al seu abast per a facilitar la integració. Una arribada tan massiva i diversa d’immigrants fa que pugui trontollar la convivència. El casc antic de la població és on s’aprecia més aquesta barreja multiètnica. De fet, hi ha moltes cases emblemàtiques del poble (com la de la foto), que estan tancades i abandonades, produint-se una greu degradació del nucli més antic de la població. Les condicions d’habitabilitat són nefastes i això ha provocat que molta població autòctona busqui la part nova i les urbanitzacions amb adossats, aïllats o pisos nous, mentre els nouvinguts ocupen aquests habitatges a vegades poc recomanables.

Els que s’han integrat més ràpid són els xiquets. És fàcil sentir-los parlant en català quan juguen pel carrer. L’escola és una eina fonamental, però l’informe també indica que és l’escola pública la que recull més percentatge de nouvinguts (32%), mentre que a la concertada és una xifra molt baixa (no arriba al 8%). Això pot provocar un greu desequilibri si no s’hi posa remei.

Hi ha molts més ítems a tenir en compte, l’informe sencer es pot descarregar al web de l’Ajuntament i també l’he penjat en aquesta plana, però no he vist les solucions a aquest problema que preveu aplicar l’Ajuntament o que està aplicant, a banda dels cursos d’integració. Espero que n’hagin pres bona nota perquè els comentaris que he sentit vers els nouvinguts no són amables precisament i això pot acabar generant una situació complicada en un futur proper.



  1. Bona tarda,

    Dispensa, els immigrants procedents d’Espanya que han arribat a Móra estan comptats dins la xifra que has donat? I si no s’han comptat en aquesta xifra, quants n’han arribat?

    És clar que els immigrants espanyols també s’han de comptar, encara que quan arribin tinguin els mateixos drets que els propis catalans.

    Salutacions.

  2. Mònica, com és que dius que no ha tingut ressò a nivell local??? A la Fira del caçador i als actes de l’11 de setembre, va ser un desl temes estrella entre els allí presents.  Referent a això penso que s’hauria dobrir 1 debat més ampli a nivell de tot lo poble; no podem deixar que la citela es coverteixi en un guetto, ni podem deixar-nos arrossegar per populismes que ens poratrien de cap a l’extremadreta, però: tampoc podem deixar que s’estiguin a casa nostra sense solta ni volta. Els nens magribins potser sí que s’integren, els romanesos: ni a patades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent