2n ESO D, de “dropos”
M’ho van dir el primer dia: els teu grup està format per nens i nenes llestos, però dropos, hauràs d’estar-hi molt a sobre… i així ha estat.
La tècnica de posar els exàmens amb
4 setmanes d’antelació no funciona. Ahir em van demanar de fer-lo un
altre dia perquè no se n’havien recordat. De portar els exercicis,
tampoc, amb excuses vàries i poc originals. No cal dir que em vaig empipar moltíssim, i amb raó (crec).
Dimarts, 12 de desembre, anuncio deures i examen. Cap protesta. De fet per les vacances no vaig posar cap feina extra obligatòria, només una de voluntària (que ha tingut poc èxit, tot s’ha de dir). Un mes i escaig més tard tot són presses i excuses i l’únic problema és la mandra. Així que, telèfon en mà, vaig haver de trucar a tots els progenitors per demanar-los una entrevista. Fins ara tots han vingut i no he tingut cap problema i això és d’agrair. Potser, a poc a poc, hi ha més implicació en l’escola i en com va la marxa dels seus fills i filles, no debades són adolescents, l’època més complicada de totes.
Però avui, posant exemples varis sobre el meu passat adolescent (genera empatia i vull creure que els pot servir d’alguna cosa), una de les millors alumnes de classe s’ha sorprès quan li he dit que companys meus de l’època ara n’hi ha que són metges, enginyers, arquitectes, etc., entre d’altres coses. Llavors ella m’ha dit amb cara de sorpresa:
– I tu només ets "profe"?
Ai, angelet, sí, només sóc "profe", però si és molt xulo!