Vergonya, ràbia, impotència…

És evident que alguna cosa no sabem fer prou bé quan aquest agost sorgeixen tantes notícies de violència: “Mor apunyalada una dona a Castelldefels“, “Un home mata a trets la seva dona i els seus dos fills i després es suïcida“, “Detingut a Terrassa després d’intentar estrangular la seva exparella a Ciudad Real“, “Una dona degolla el seu nadó a l’altar d’un cementiri de Toledo“, “Desaparegudes des de dijous dues noies a Conca“…

No sé si té alguna explicació tot plegat, és important denunciar-ho i fer el possible per a que no torni a passar. Potser és irreal pensar que es poden capgirar aquests casos, però cal intentar-ho, i fer la denúncia, i aturar-ho!

M’uneixo a les peticions i recordatoris de Roser Giner (Dones assassinades) i Carme-Laura Gil (El forat negre… Són 26!), cal fer alguna cosa, i urgent!

prou violència

4 pensaments a “Vergonya, ràbia, impotència…

  1. L’única eina que la Societat té a mà, és l’Educació, i dins d’ella, la Motivació Orientada o Tutelat per posar fre a aquestes bàrbares reaccions que succeeixen cada dia
    Un poble sense la deguda Educació no trobarà la sortida a les seves frustracions, i vivim un “temps líquid” on res és estable
    Això crea sobre els individus, càrregues emocionals de massa pes
    L’Educació correctament Motivada hauria de donar eines per reflexionar sobre els nostres actes, abans de cometre atemptats contra la vida com els que estem veient.

    • Estic d’acord amb tu que l’educació és fonamental. Però, per desgràcia, la violència de gènere té lloc a tots els països (fins i tot els més avançats educativament parlant), i en tots els estrats socials. És un problema transversal que no sabem (o volem) afrontar. Molt té a veure, penso, en els micromasclismes que patim cada dia sense adonar-nos-en. Són anys amb aquest petit bombardeig diari que cala com pluja fina…

      Gràcies pel comentari.

    • Roser, és un problema gros que ve de lluny. No és ara que passa, és ara que és (trista) notícia. Cal fer alguna cosa, urgent! Potser cal anar denunciar-ho, prenent consciència. L’educació i la cultura poden fer molt, però no ho són tot. El dia a dia és importantíssim i els homes s’hi han d’implicar, sinó no ens en sortirem.

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *