El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
Tinc molts amics i amigues d’ERC: militants, regidors/es i diputats/es. Alguns des de fa molts anys i altres més recents. Amb ells em lliga, a part de l’amistat, un seguit d’empaties que, tot s’ha de dir, tenen ben poc a veure amb la política que practica el partit de Macià i Companys.
Però aquesta empatia, en alguns casos ben intensa, mai m’ha fet confondre la principal diferència ideològica que hi ha entre ERC i l’Esquerra Independentista.
ERC pretén que Catalunya (i si són tots els Països Catalans, ganga!) passi a ser un nou estat de la Unió Europea i esdevenir el partit hegemònic d’esquerres d’aquest nou marc.
No és aquest el meu objectiu. Jo no pretenc que el meu país reprodueixi l’error que sempre hem criticat als altres. No vull que el meu país es converteixi en un estat capitalista que competeixi amb la resta d’estats capitalistes en l’expoliació del tercer món i en l’avenç descontrolat de les burgesies autòctones, que són els objectius de qualsevol estat capitalista.
Bé se’m podria dir (i, de fet, se’m diu) “primer la independència i després ja veurem”, donant per suposat que partim d’un estat capitalista. De la mateixa manera podria respondre (i, de fet, responc) “primer la independència, en un estat socialista, i després ja veurem”.
Però no era la contraposició dels objectius el que pretenia comentar en aquest post, sinó analitzar algun dels motius de l’anunciada (i reconegut) declivi d’ERC.
El creixement d’ERC, al meu entendre va venir donat per quatre raons:
1- Es perceb que hi ha un partit que pretén un canvi profunf, la independència, que no parla de millorar el què hi ha sinó que planteja un marc nou.
2- Es percep que hi ha un partit que fa mal al concepte de nació espanyola.
3- Es perceb un petit exercici de valentia (El “Sí, i què?” de Carod després de l’afer de Perpinyà). No és gaire, però després de dècades de covardia radical de la totalitat de polítics catalans, això engresca.
4- L’independentisme comença a ser assumit (o si més no, vist amb certa simpatia), per gent fins ara aliena, gràcies a l’ofensiva dialèctica feixista del PP d’Aznar.
Això va aconseguir dur 23 diputats al parlament del zoològic i 8 més al d’Espanya. Però, segons la meva òptica aquestes quatre raons per votar ERC han quedat reduides a una de miserable que, val a dir que és la mateixa que addueixen la resta de partits parlamentaris:
1- Els altres són pitjors.
i les raons que he sentir proclamar a Ridao per votar ERC són:
2- Millorar el finançament del Principat
3- Millorar les infrastructures del Principat
A mi no m’interessa millorar el finançament, el que vull és la indèpendència. Perquè hauria de buscar comoditat en un lloc d’on pretenc marxar?
D’altra banda, si realment ERC planteja marxar d’Espanya, algú es pot creure que els podrà convèncer d’invertir en la millora de les infrastructures d’un país que Espanya perdrà?
Però el pitjor per a ERC ja no és que no ofereixin res als independentistes sinó que s’han esfondrat les raons que els feien créixer:
1- Es perceb ERC com a hereu de la política de peix al cove, fent unes amenaces de condicions a l’estabilitat molt difícils de creure després de tot el que s’han arribat a empassar en totes les institucions on han co-governat. Es perceb que l’objectiu immediat ja no és traçar (i seguir) un full de ruta cap a la independència, sinó que l’independentisme co-governi.
2- Es perceb que el concepte de nació espanyola ha desenvolupat anticossos contra Esquerra. ERC s’ha deixat aixecar la camisa tants cops que han deixat de preocupar.
3- La valentia d’ERC no ha anat més enllà d’aquella roda de premsa de Carod anunciant que es presentava ell mateix a les “generals”. Ben al contrari, “la seguretat laboral” de centenars de càrrecs polítics han condicionat clarament la capacitat de “plantar-se”.
4- ERC ha permès que tota l’ofensiva espanyola no l’hagi fet el poli dolent, sinó el poli bo. L’acció de comparsa d’ERC, juntament amb el somriure de ZP han ajudat ocultar una acció colonitzant de similar magnitut a la que practicava el PP. ERC ha col·laborat en l’anestèsia nacional, i així és difícil esdevenir referent.
A Esquerra li convindria que la seva direcció no tingués responsabilitats institucionals, que no s’hi jugués el pa, que només s’hi jugués la ideologia. Que si s’hagués de plantar, no pensés en els seus sous, perquè això és permetre que et segrestin la ideologia.
Per això aviso que si alguna vegada havia votat Esquerra, ara no ho faré. I d’aquests (fins i tot el ERC ho té claríssim i diu que perdre’n 3 seria “normal”) en serem uns quants. I això no és un retrocés de l’independentisme: és un càstic a la covardia i al poltronisme. Ara bé, si la tàctica és prendre vots al PSC utilitzant aquesta tàctica del la covardia i el poltronisme, m’ho hauran de tornar a explicar perquè no ho acabo de veure.
[Edito i afegeixo un parell d’aclariments perquè veig que se n’han fet ressò algunes webs de manera esbiaixada: quan dic que no votaré ERC vull dir que M’ABSTINDRÉ, punt. Tampoc ha de sorprendre tant! No he declarat cap guerra a ERC. Jo només estic en guerra contra Espanya i França.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
perquè tinc la sensació d’haver escoltat (llegit) una típica conversa de barra de bar, del qui no té ni idea del que diu, i de que d’aquí a dos minuts passarà a parlar de fungol, a despotricar del PP o jo què se, amb la mateixa bocamolla. Titot maco, amb la d’amics i propers a Esquerra que dius que tens i que cap t’hagi posat les idees en ordre és greu, i entenc que parlis per parlar, però que et creguis el que has escrit? repas-ho amb calma SVP.
em trec el barret! I també tinc (no puc dir molts) però alguns bons i bones amigues que són d’ERC. I sí, ja sé que és difícil, que una cosa és dir i l’altre fer, que no és el matiex veure-ho des de dins que des de fora… però, sigui com sigui, és important que algú ho digui clar, pq les coses estan així!
Doncs jo tampoc entenc de política i, tot i això, si hagués votat recentment o votés en el futur ERC (parlo en condicional perquè no manifestaré quin és el meu vot, que és secret), ho faria per eliminació de les opcions restants. I ja és pena que per cercar una independència ens haguem de veure així.
Perdoneu que no cregui en cap política ni partit són uns apalancats la majoria. Segurament, com dius tu, Titot, haurien d’estar-se jugant la ideologia i no pas el sou, o millor dit, la piscina o el bmw que es compraran a final de mes, perquè no fotem: que dubto que a tota aquesta colla de polítics d’esquerra o catalanistes o tot alhora hagin de patir pel plat a taula, no hi ha gaire atur entre la classe política…! Algun deu tenir algun dubte moral, però no són els que més!
Resumint, que no tinc en absolut clar que hagi de votar ningú: és que l’única política en què em veig en cor de participar és la que faig jo cada dia, i per la que m’he de sentir tot sovint en to de mofa " és que tu ets molt catalana, no? sempre parles en català…. jejeje" Ja té collons haver d’aguantar això a casa nostra! O que un altre tan "catalanista" com tu et demani que no costa tant parlar en castellà per cortesia alguna vegada… I els polítics tinc la sensació que continuen sense defensar aquestes agressions que rebo tot sovint, i a sobre jo per això no cobro ni un sou ni indemnització, que no ho pretenc, però collons si els votants els han posat al capdavant, que fotin alguna cosa de bo, que el soldat ras continua rebent perdigonades!
I déu me’n guard de dir que simpatitzo amb ERC, que jo simpatitzo amb mi mateixa, que me’n fio una miqueta més! Sense voltuntat d’ofendre ningú, eh? que al món hi ha de tot
Has escrit ben bé el que jo penso. És clar que són uns plantejaments
ben marginals pel que fa a la "política real" (és a dir, aquella
barreja indigesta de "distracció i atemoriment del personal" i de
"gestió econòmica"), i tan allunyats de la inèrcia i dels mals costums
que s’han instal·lat en la política occidental (¿diguem-ne
"capitalista"?) que la majoria de gent els rep com uns plantejaments
que amenacen el sentit comú ("insensats", "puerils", "forassenyats").
En aquest sentit, em vaig deixar ensarronar per ERC, pensant-me que
vindrien a encapçalar un atac contra aquest sentit comú destructiu
(sobretot a nivell nacional, però també polític i social), i ara em
sento terriblement decebut de veure com també s’hi han apoltronat. I no
em dóna la gana de votar-los per aquells motius que sento dir de la
majoria de votants decebuts: "són el mal menor", "és un vot útil", "si
no sortiran els peperos".
Què vols que et digui?
Ja sé que tant te fot però l’únic que diran els diaris de l’endemà és que els partits catalans perden pistonada. I el PJ i el PP i els Ciutadans fregant-se les mans.
ERC és l’únic que els fa mal, l’únic que els produeix al·lèrgia. És cert que hi hagut molts errors, però no és afeblint organitzacions catalanes que això s’arregla.
I sinó proposa alternatives. Per exemple, la famosa"esquerra independentista" a què es dedica mentrestant?
Sempre m’ha emprenyat molt que nosaltres ens passem el dia barallant-nos mentre els espanyols ho tenen claríssim. I anar passant els anys …
estic molt d’acord amb tu. El que no tinc clar és si votaré en blanc, nul o simplement em passaré a firmar per la campanya de la PDD.
dintre un context de desconeixement de la política, més de la que parlem als bars i cantines, humilment crec que tens raó en casi tot el que dius. Està clar que necessitem altres veus que promoguin i encapçalin un independentisme català i d’esquerres, està clar que esquerra sembla que estigui mig venuda, o que no sàpiga molt bé com fer les coses, però unim-nos nosaltres i proposem alternatives. I en aquest suposat estat democràtic, com se suposa que hem d’aconseguir les coses sinó és fent ús del sitema que tenim per a pintar alguna cosa amb aquells que se suposa que prenen les decisions. Com veus tot se suposa però a mi em costarà molt creure que no votant o fent-ho en blanc milloraré alguna cosa. Quina és l’alternativa?
És molt fàcil anar a la contra. És molt fàcil acusar a un altre partit polític de voler-lo dirigir el país cap al capitalisme quan la revolució industrial i el capitalisme ja han donat pas a la era de la globalització.
No t’enganyis Titot, no tothom pensa com tu. No tothom pensa que els països catalans són una realitat politica.
Cal fer-se adult, cal madurar per veure que ERC potser ha comes algun error, però és de rebut que consideri, des d’aquestes línies, que la CUP i de rebot el seu portaveu, les Cup com un partit semi clandesti que enacre lluita contra franco, en un estat autàrquic, amb un proletariat mobilitzat i concientat de la lluita de classes, i una elit intelectual involucrada en el país.
No és així, el món ha canviat, i ñles persones també.
ERC té un discurs ben elaborat i el millor candidat de tots els partits catalans tal com en Joasn Ridao, i qui coneix la seva trajectòria diu que votara SI a ERC.
Titot, que no tens 20 anys, home. Madura una mica.
Per l’edat que tinc són les segones elecciones espanyoles (aquestes ho són clarament) i segurament faré el mateix que vaig fer amb les primeres. No votar.
Ara bé, potser voto en blanc. Al meu barri us he de dir que les giragonses que ha fet ERC en els darrers temps ha provocat que hi hagi menys independentistes.
La qual cosa és desaprofitar i molt el moment idoni per a les postures independentistes. Un company i veí, originari de Burgos, em deia: però si són independentistes i no volen saber res d’Espanya perquè porten l’Estatut a Madrid?
Ja em perdonareu, però li vaig haver de donar la raó. No s’entén perquè es porta una cosa a Madrid quan ja se sap que la retallaran per les quatre puntes.
Opino que el dia 9 de març el més important és signar la campanya de la PDD i seguir preparant alternatives de futur no sotmeses als cicles electorals (o amb projectes amb més ambició que anar a les eleccions i punt). Les propostes que surtin de l’Esquerra Independentista està clar que no han de caure ni cauran en aquesta dinàmica. Perquè sempre hem dit que les institucions són un àmbit de lluita més i lligat amb les mobilitzacions i les lluites populars (defensa de la terra, per una nova cultura de l’aigua i de l’energia, dels drets laborals, per la defensa de la sanitat i l’educació públiques…).
Qui sap què ens depara el futur, potser a les properes municipals l’Esquerra Independentista dóna una nova sorpresa, perquè a molts llocs s’està fent feina de futur.
Salut i felicitatss per la teva decisió, Titot!
Si mai s’arriba a convocar un referèndum d’auotdeterminació, què faries…
1. Si el referèndum només és pel Principat, no votaries i esperaries fins que ho fos per tots els Països Catalans? O pensaries "val més això que res", mentre esperem la reunificació?
2. Si la pregunta fos: "està d’acord de què Catalunya (o els Països Catalans) esdevingui un estat independent", votaries que sí o esperaries a que la pregunta fos "…esdevingui un estat socialista independent"?
Entenc la teva postura però no la comparteixo. Des del respecte jo et vull dir que votaré Esquerra, perquè és l’únic partit independentista amb una certa capacitat d’acció. Amb els seus errors, que n’ha comés, però amb els seus encerts, que també han estat molts. Si, votaré Esquerra i la votaré amb satisfacció pel que pugui de fer de bé al país i de mal a l’espanyolisme.
Una solució seria que canviés la llei electoral i es poguéssin fer eleccions primaries per triar els candidats (con a altres llocs) o llistes obertes, de manera que cadescú pogués votar el perfil que més li agradés. Seria la manera de que corrents minoritzades per les cúpules dels partits (els apoltronats) peró amb amplia simpatia popular poguéssin canviar desplaçar els primers (ex: Carretero a ERC ?). A més els electes estarien sempre presionats pels votants : si no intenten dur a terme el que s’han compromés, a la propera al carrer !!
Salut !
Contràriament a l’article,jo penso votar a ERC tot i que estic en contra de moltes accions "nacionaleres" que encara fan.
M’explico: molts catalans pretenem ser normals a Europa i som conscients del procés globalitzador del segle XXI i volem anar pel móm com a europeus.
Els que hem viatjat i tenim una dimensió del món més oberta a la realitat,sabem de la importància de la unitat política europea.
Jo aposto per un partit clarament europeista: que vulgui crear la Nació Europea,l’Estat Europeu al Món. I participar-hi,és clar,com a catalans i no pas com a espanyols.
Per això,per a mi,el pacte PSC-ERC-ICV és un procés històric que anirà acostant posicions per a fer algun dia algun gran Bloc europeista sincer,i deixarem per sempre la carrincloneria nacionalista,quasi ètnica,i mancada de visió global. Una visió estricatment local,com fa la majoria,és avui pagesa i allunyada de la intel.lectualitat necessària.
La proposta de Maragall del seu Partit Català Europeu hauria de ser l’aglutinador d’aquest gran Bloc Europeista de les restes de CiU-PSC-ERC-ICV…..
Mentrestant,votaré a ERC i sempre em manifestaré contrari als dogmes independentistes com les seleccions esportives (jo les vull catalanes a…Europa i Europees al Món!).
L’Eurodependentisme algun dia serà majoritari! O no?
Ja n’hi haurà oportunitats de veure com s’ha de triar i organitzar el partit amb les seves bases internes i cadascú dirà la seva en les lluïtes interenes però tampoc sense que el partit semble una autèntica olla de grills. O organitzar-se entorn un altre projecte o organització política que sembla que ara no toca.
I en tot cas de moment sembla que les bases ja van decidir la línea política a seguir, una línea política de govern i consens basics a Catalunya i a l’Estat allunyada de l’oposició radical i l’enfrontament.
Jo ja tinc la meva edat. Sóc independentista des dels 80, votant a d’Esquerra ininterrompudament des de principi dels 90, i em vaig fer militant a l’any olímpic. En aquest temps he patit les derrotes i he gaudit dels triomfs. He vist com pel camí quedava gent per diferents motius, però jo he estat d’Esquerra com qui és del Barça, acríticament, sempre justificant-la. I crec que al llarg d’aquests anys, Esquerra i jo hem tingut raó. La ideologia s’ha mantingut incólume al llarg d’aquests anys, fins i tot quan el partit es va dividir i vàrem dir adéu al PI.
Us explico això, perquè veieu que no és fàcil per la gent normal (la que moltes vegades suporta amb esforços i hores un projecte de manera altruista) donar l’esquena al partit, compartit amb tants companys, amics i compatriotes.
El fet és que tinc el convenciment més íntim que la ideologia que em va portar a Esquerra, radiant i meridiana durant tants anys, ha canviat. A mi, em va portar a Esquerra la búsqueda de la llibertat de la meva pàtria (en un país normal no m’hagués posat mai en política, que detesto). I estic absolutament convençut que ara, a Esquerra, aquest no és el propósit principal. Crec que ells han confòs l’eina pel fi, que per ells és més important Esquerra que Catalunya. Crec a més que als altres partits els passa exactament el mateix. No tinc altra manera d’explicar-me que a Catalunya, ara tots els partits estiguin portant una guerra de "trinxeres" els uns contra els altres, amb un empat infinit entre tots ells que només beneficia als partits espanyols. I a això ens ha portat també la política partidista d’Esquerra, que ha preferit agafar ara tot el poder que ha pogut, en lloc d’esperar-se a crèixer a l’oposició.
Les eleccions espanyoles són les que tenen menys sentit, pels catalans. Dóna igual qui governi a Espanya! De tota manera, ens fotran el que podran amb l’ajut dels partits d’aquí.
Per tant, aprofitem per donar un missatge a tots els partits catalans.
Que no ens agraden. Que canviin. Que pactin entre ells i no s’empatin. Que acabin amb el cainisme.
Això a més permetrà que els partits catalans hagin de revisar les seves estratègies i potser donarà peu a revisar les direccions.
Pel nostre país inexistent, que hem de parir entre tots!
VOTA EN BLANC
Entenc la teva postura, titot, però per un moment, surt del rovell de l’ou del Berguedà i situa’t, per exemple, a Mallorca. Aquí ho tenim ben fotut i no sé si tenir un diputat "nostre" a la península arreglarà res o no, però ens farà sentir millor, com a més forts i presents en una vida política que ens ignora bastant. A nivell social la presència del nacionalisme/independentisme d’esquerres és prou forta en determinats ambients, però fa falta algú que lideri davant l’enemic. Que li pugui dir a la cara qui som i què volem, començant per propostes més assumibles per la majoria de la població, com la fi de l’espoli fiscal i el respecte envers la nostra llengua i acabant per la defensa d’uns drets nacionals que cada dia estan en més perill.
La suma de PSM-UM-ERC-Entesa-Verds potser tu no l’acceptaries des d’un punt de vista principatí, però tota la feina de base és completament inútil sense un cap visible que estiri cap envant. Si Unitat per les Illes treu el diputat, te n’alegraràs? Preferiries que no el traguessin?
Si les respostes són sí i no, cal recordar que l’estàtus del Principat és molt similar al de les Illes i que cal tenir dirigents amb empenta que no s’arruguin a les primeres de canvi, com efectivament han fet molts d’ERC i pràcticament tots els de CiU. Que si volem la llibertat, ens l’hem d’agafar nosaltres, però si ens mostrem febles i dividits mai ens en sortirem. I una manera de ser forts, és guanyar eleccions, encara que siguin ecspanyoles, o no? I sinó mira els intents d’ANB-EHAK-HB-etc de presentar-se a les eleccions per demostrar les seves forces…
Vist el que hi ha i com és el país realment (vot si a l’estatut i vot massiu a psc en certes eleccions) esquerra és un trosset de cel.
Abans de veure la Chacon exultant vull veure Ridao guanyador (en siguin 5,6 o el que hi hagi).
Salutacions indepes
Doncs jo no m’abstindré. Jo votare ERC i punt.
Ser d’esquerres i independentista és quelcom que jo, desde la meva humil opinió, considero geràrquic primer s’es d’esquerra i després independentista, allò que de després de la independència ja veurem no és ni pot ser d’esquerres, l’odi a tot allò que provingui de més enllà dels països catalans no pot ser d’esquerres. Construir un país en funció de la seva gent sí que és d’esquerres; crec que és el projecte d’Esquerra per això els votaré altre vegada. Cada vegada em sento menys independentista perquè no combrego gens amb cap independentista i amb tristor ho dic però entrar a debatre essencialismes em cansa moltíssim… Crec que part de la militancia d’esquerra ho ha entès això i treballa per això. La fe en la democràcia parlamentària se’m acabarà amb Esquerra, espero que no em defraudin.
de veritat encara ens entestem amb Marx? no ho entenc. L’esquerra ha de reformular el discurs em sembla a mi. Si la llibertat només es veu pel prisma de la lluita de classes de veritat que l’EI té els dies comtats.
Tant mateix: la lluita continua
Salut i Independència!
Un petit Empresari independentista i d’esquerres (de veritat, existim! com treballadors de dretes!)
Company !!
Estic segur d’entendr’t, va bé saber el qué faràs, sobretot, dir-ho públicament i fotre als que (potser no de la manera que tú voldries) lluiten per un país lliure.
Fàcil no ho deu ser, ja que portem 300 anys així, i fotre les culpes a ERC de tot això, em sembla un xic fora de lloc.
Combrego amb moltes coses que tú dius, però no tinc cap dubte, que per el FRONT nacional espanyol, tenir 8 diputats d’ERC al congrés no és "moc de pav".
Sentir al Tardà, fotent nerviòs al Marin ha estat un goig incalculable, i tocar el bora-viu a tots els diputats espanyols quan s’afirma, sense embuts, que ERC vol la independència, és un goig, però t’haig de dir que per aconseguir-ho, hem de ser molts (ERC, CUP, i molts d’altres), i tú que no tens un pèl de tonto ho saps perfectament.
Altre cosa és, que et toca (ens toca) molt els collons qui i com s’esta portant aquest partit, amb això estic d’acord amb tú
Sí, jo també crec com el Titot que és el moment de destruïr Esquerra perquè no ens acaba de convéncer al 100%.
No és prou anticapitalista, i a més vol governar. Suposo que amb això ja està tot dit.
El món n’és ple, de partits anticapitalistes. Perquè tothom sap que el capitalisme és una merda. El millor és aquesta nova alternativa que segurament algun dia ens explicaran els entesos dels banners laterals. De moment segurament en guarden el secret perquè ningú no la copii.
No dubto ni un moment que els de la CUP tenen la recepta econòmico- social que farà acollonir el món mundial, part de l’estranger i tres pobles d’Aragó.
Restem a l’espera.
Mentrestant, a les properes eleccions el millor que podem fer els que votem Esquerra és abstenir-nos. Això sí que és l’autènticament revolucionari. És l’hòstia. I queda mol bé amb els amics. I al bar, com ha dit algú en un comentari anterior. Qui dóna més?
Els pobrets del PP, això sí, seguiran votant PP.
Els del PSC el PSC.
Els de CiU a CiU.
Els de Ciutadans… bé, d’aquests ja no en queden gaires. Jo crec que seran tan llestos com nosaltres i tampoc no aniràn a votar.
En fí, que els altres no són tan llestos.
Tothom creurà que l’independentisme se n’ha anat a la merda, però nosaltres brindarem per l’èxit, perquè sabrem la veritat: que segurament al cap de vint o trenta anys ja tindrem ocasió de tenir un
altre partit independentista amb cara i ulls, autènticament anticapitalista i antiglobalitzador.
Que lluitarà per un pais amb un Estat normal, anticapitalista i antiglobalitzador com tants d’altres (o almenys algun) n’hi ha a Sudamèrica i el Carib.
Fins aleshores paciència:
no hi ha com ser pocs i bons.
Ara seriosament. Si es vol la independència, es vol la independència. Qui vol la independència i una altra cosa, realment el que vol és una altra cosa. En aquest cas, a més, es dóna la coincidència que "l’altra cosa" fins i tot està sent abandonada pels seus inventors francesos, i per motius que de tan obvis no cal ni dir-los.
Precisament jo votaré ERC pel contrari. Perquè fa falta un partit independentista de tipus socialdemòcrata. Que tingui com a objectiu la creació d’un Estat. Un Estat capitalista, amb economia de mercat… i segurament més liberal i amb menys funcionaris per metre quadrat i més llibertat individual que el que veiem ara.
Els motius, de tan evidents, no cal ni dir-los. What else? que dirien els de Nespresso.
Mira per ón, vet aquí el que jo li retreuria a Esquerra: un cert segrest ideològic per part dels que volen quedar bé amb la colla, i fan d’advocats del políticament correcte anant del bracet dels autèntics especialistes en la matèria, els d’IC. Això sí que és un llast que s’ha de deixar anar.
Ets tot un exemple de coherència independentista. No cal dir que estic completament d’acord amb tot el que has escrit.
salut i endavant!
Guanyi qui guanyi, nosaltres hi perdem. 9M abstenció activa!
El resultat es el contrari al que es vol
aconseguir, el resultat es enfortir l’espanyolisme.
Un dels motius de que no siguem un país lliure es que dediquem molt de temps a trobar arguments per a no votar als partits independentistes. Els enemics de la nostra llibertat mai demanen tanta "puresa" als seus partits polítics.
Si la millor aportació que poden fer es donar per suposat que ja està bé que l’independentisme polític no tingui capacitat de decisió, podem dir-nos de veritat independentistes?
Amb tots els respectes, Titot. Recordo el teu post de després de la manifestació de desembre, que vas dir que jugàvem una partida d’escacs on no podíem veure les nostres peces, i havíem de deduir com anàvem per les reaccions de l’altre.
Doncs les eleccions són de les poques vegades que podem veure les nostres peces, i cal que aprofitem l’oportunitat per dir a tothom que som aquí, i continuem donant la tabarra.
L’actitud d’Esquerra costa d’entendre, i més als independentistes convençuts. Digue’m innocent, si vols, però crec en la seva bona fe. Han triat una estratègia i l’estan seguint. És perillosa perquè estan alienant els seus votants tradicionals, però pretenen convèncer a la gent que normalment no els vota que no són un partit de quatre eixelebrats, sinó que, mentre no arriba la independència, són capaços d’articular un govern seriós. Si se’n sortiran, no ho sé, però ens convindria que sí. I és dur, duríssim, mentrestant, veure com la púrria del PSC fan el pinxo amb la crossa dels nostres vots.
No votis Esquerra si no vols: ho entenc i ho trobo coherent, però és una llàstima que es perdin vots sobiranistes, perquè d’espanyolistes no se’n perd ni un! Per què no es presenta la CUP?
Quant al tema dels Països Catalans, també és qüestió d’estratègia. No sé què han fet diferent els espanyols aquí de València i Balears. El cas és que allà, els ha sortit millor. Tenen el genocidi cultural molt més avançat, i ara mateix, obtenir-hi una majoria independentista és impossible. Què pot invertir la tendència? Només un Estat català pròsper que els mostri el que podrien tenir si fessin com nosaltres i fotessin el camp d’Espanya. Imagina’t si Irlanda, el 1920, hagués decidit esperar.
Al capdavall, entre els Ramons Berenguers i en Jaume I també van passar uns quants anys. És millor que els que poguem, anem passant i preparant el camí a la resta.
I sobre la independència i el socialisme, no ho barregem. Primer siguem independents; acte seguit, haurem de votar una constitució. I llavors triem entre la constitució "Titot" i la "López Tena", per entendre’ns.
Ara no toca i per tant no és el moment de voler corregir les decisions de les direccions preses per les bases d’un partit i dels seus organs interns o de cercar alternatives viables.
Ara toca triar entre les preferències de les representacions polítiques viables dels partits a les eleccions al ambit extern i amb possibilitats, i no l’hora de cercar altres alternatives.
Tot altra qüestió és un fracàs de destructuració i desorganització d’una alternativa o direcció política clara i sòlida que només beneficia els enemics i significa un cert caos i va contra el segment social que més pràctica l’abstenció política o el fet de restar en blanc.
Sí, suposo que tothom (ràdios, teles, comentaristes, "vanguardias", "periódicos", "ciudadanos"…) interpretarà que la baixada d’ERC és conseqüència directa de l’increment de l’independentisme. En fi…
Per patètics, penosos i a sobre són tant cabrons com tots els partits, putejant a la gent que de veritat si que té projectes i creu amb el país, no com ells, que posen per davant el seu projecte de partit que de país, i així va tot, com el cul
El que si que no estic d’acord amb tu Titot, és aconseguir l’independència amb un estat no capitalista, no perquè m’agradi el capitalisme, bàsicament pq el comunisme és tan fastigos com el capitalisme (nomes cal veure l’història), a més que actualment seria impossible portar-se a terme….
Un altra perspectiva és la lluïta des de les bases internes per aconseguir direccions polítiques més adients o cercar alternatives o opcions més solides.
Vas equivocat company,a Esquerra tothom treballa per fer d’aquest un país lliure,un dia estàs més d’acord amb la estratègia i un dia menys però l’objectiu està molt clar.Junts cap a la independència.Faltes tu Titot i molts més com tu.
Realment puc entendre aquesta postura, malgrat no compartir-la, en un context d’eleccions municipals o nacionals. Però a les espanyoles? A Madrid l’únic partit independentista és ERC i com molt bé diuen per aquí, cada vot de menys a ERC, és un de més espanyolista. Això es veu clarament a Girona i Lleida: Suposo que ja saps que els diputats que perdi ERC en aquestes circumscripcions aniran al PP.
Realment em decepciona veure actituds tan poc pràctiques (abans ningú que veure diputats d’ERC). I m’agradaria saber com coi pretens/preteneu que es convoqui un referèndum. Doncs només se m’acut una: Des de les poltrones com dius tu. I de moment, que jo sàpiga, ERC encara no és majoritari.
Alguns voleu la independència de Kosovo. Doncs noi, jo prefereixo la via del Quebec i Escòcia. Us agradi o no, estem a Occident i al s.XXI.
Totalment d’acord amb aquest escrit, company.
Salut i fins aviat!
Estic totalment d’acord amb l’escrit però el que em pregunto és que fas a l’acampada jove cada any???
Titot, l’abstenció no és cap solució a la lluita contra espanya i contra frança, ni votar a ERC tampoc, segurament.¡, però a Lleida ens juguem molt més, ens juguem que siguem representats i representades, per un diputat de PP o per un d’ERC, tu que faries? creus que els votans que no son partidaris d’en Llorens (Cap de llista del pp a la demarcació de lleida, que va ser expulsat del partit pel Piqué per massa espanyolista) no aniran a votar o votaran blanc?
Ni un vot catalanista i d’esquerres a casa!! i no dubtis de la feina d’ERC i et recomano el llibre que recentment han escrit els i les diputats i diputatdes ERC al congres.
i Salut i revolta!!!
Jo anava a votar ERC, però després de llegir aquest comentari no ho faré. D’aquesta manera el dia 9 de març, a les 9 del vespre, podré celebrar els mals resultats d’ERC, fet que tal i com dieu per aquí serà una gran victòria de l’independentisme.
Segurament serem uns quants que ho celebrarem, així que serà una gran festa. Els del PP, per exemple, faran molt bona cara. Ja m’imagino el Sirereta dient allò de "Por fin han sido derrotados los radicales". La Chacón ens ensenyarà la dentadura amb tot l’optimisme de què es capaç.
L’únic que desentonarà és el Ridao. Que es foti! Si s’hagués abstingut, també hauria pogut celebrar la gran victòria de Catalunya.
A quin bareto ens reunim per destapar el cava quan es confirmi que el PP dobla en diputats ERC?
Titot, a veure si t’apuntes a col.laborar amb la Plataforma Pel Dret a Decidir a recollir signatures, a Osona ja s’està organitzant, suposo que ja n’estas assabentat. Convertim la jornada electoral en una jornada de reivindicació per l’autodeterminació. I els que no votareu millor, tindreu més temps per col.laborar.
Jo encara no m’he decidit. L’únic que em tiva a votar a ERC a les eleccions de les espanyes és saber que cada vot per ells és un gra al cul pels espanyolistes, els emprenya molt, molt i molt, i només per donar’me aquest gust ja em satisfà anar a votar. Podeu pensar que és una decisió trivial i poc meditada, però un país com espanya tampoc es mereix que ens ho pensem gaire en decidir el vot, total ens seguiran insultant i robant fem el que fem.
Votar és un dret de tots els ciutadans, però també és un deure fer-ho amb responsabilitat per a nosaltres mateixos, pels altres i en general pel nostre país. I en aquest sentit, donar el poder polític a qui no el mereix perquè reiteradament l’ha malbaratat és un veritable error de passotisme i de conformisme.
Cap
força política de les que es presenten a les eleccions espanyoles
mereix la confiança dels ciutadans catalans perquè totes, d’una manera
o d’una altra, no han demostrat en tots els anys de la seva existència
que estan preparades per utilitzar el poder polític per bé de tota la
societat catalana.
L’abstenció
crítica actualment és la millor opció plítica perquè significa trencar
amb les forces polítiques que es presenten a aquestes eleccions, perquè
significa deixar de donar-los el poder polític que durant tant de temps
han malbaratat, perquè vol dir que el poder el torni a assumir el poble
(veritable base de la democràcia) i perquè vol dir que no podran
continuar atribuint l’abstenció real al passotisme.
L’abstenció
crítica és la millor opció política perquè continuar votant, a hores
d’ara, significarà fer-se corresponsable i culpable dels mals que té el
nostre país i dels que tindrà per haver donat el poder als mateixos de
sempre.
ERC= centre-esquerra, socialdemocràcia, sobiranisme-independentisme moderat, partit institucional i buròcrata.
Esquerra Independentista= socialisme, independentisme combatiu, moviment d’alliberament nacional, transformació social.
En aquesta partida tothom hi té lloc i tothom hi és necessari.
Titot, maco, per què no et preocupes de ta casa abans que dir res de la dels altres?
Per què no parles de la teua capelleta de l’MDT? Quina militància i presència al territori en té?
Per què no vos presenteu vosaltres a les eleccions? És que no sou capaços de posar-vos d’acord ni entre vosaltres, oi? I a més voleu donar lliçons als altres?
Podria dir moltes crítiques al que escrius, però és que ja cansa tant d’infantilisme esquerranista. Tio, sembles un nen de 20 i si no m’equivoque estàs a prop dels 40. Madura nano!
Esquerra té encara mancances estructurals d’àmbit nacional i social, però no fotes amb allò de què passa dels Països Catalans. No sigues demagog. Esquerra és l’únic partit que té presència REAL al País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord. I volem que la tinga també a la Franja, i la tindrà. Quina presència real té l’MDT i les altres capelletes al País Valencià?
Tu preocupa’t de la sacrosanta unitat del lumpen-independentisme (terme acunyat pel PSAN en referència a vosaltres) que teniu molta feina. I t’assegure que el PSAN passarà molt de vosaltres, i Endavant supose que igual.
Si no fóra per una cosa contra Esquerra seria per l’altra. Si no és perquè ha pactat amb Montilla (jo no hi era favorable) és perquè no vol el socialisme immediat per a l’estat independent català. Vosaltres sempre desmmarcant-vos de les masses, com ara heu demostrat amb els comunicats parlant de la PDD. I després vos anomenareu marxistes!
Si no vols votar no ho faces. Però no sé quin sentit té fer pública eixa decissió com si fóra un mèrit. Què vols? Ja que no sou capaços de tindre una candidatura en condicions promoveu l’abstencionisme? Què patètic!
Agrana ta casa que feina tens.
Dos detalls, un extern i l’altra que afecta els nostres cotxes, per no dir el nostre pensament…
1.- ERC -si no m’erro- va votar a favoir de la intervenció militar espanyola a Afganistan i no veig per ennloc que se solidaritzi amb efusió amb els fets que es produeixen a EH.
2.- "Las xapas". Tant de suport a ZP no ha servit ni per tirar enrreres les matrícules amb la E, ni per impedir la vergonya del repetidor de Carrasqueta?
Marxem d’Espanya, que ja toca!
http://cucadellum.blogspot.com/
Som uns grans estrategs, el país basc l’esta espanyol il·legalitza l’esquerra independentista , perquè no es presenti a les eleccions, aquí tot i el dèficit fiscal els i fem la feina de franc no anant a votar.
Salut
Amic Titot,
em sembla bastant lamentable el teu argumentari. És exactament el mateix que vaig poder viure al Fossar. Un xicot de Sagunt, militant de les JERC, accedia al mateix. Aleshores, un grupet de “patriotes” de la CAJEI, van advertir que hi havia un enemic. El de Sagunt va ser expulsat a crits de traïdor i no sé quantes animalñades més. El mateix de Sagunt que es trenca la cara pels Països Catalans i que rep tota mena d’invectives del PP.
Alguns indepes sou així i així li ha anat a l’EI. M’agradaria dir-te, com a resposta, doncs ara jo no compraré res que tu editis. I no. La diferència és que jo no sóc un sectari i no faig diferències entre els bons indepes (els que criden traïdors al Fossar) i la resta. O potser sí que l’hauria de fer. Reacciona Titot, el teu discurs només alimenta l’espanyolisme i, sobretot, CiU.
Benvolgut,
a EH es trenquen la cara poder poder votar. I tu demanes als indepes catalans que no votin. Ben bé el món al revés. Sento defraudar-te. Jo sí aniré a votar i voataré Esquerra mal et pesi a tu que amb la teva actitud engruxeixes la bossa de vots de l’espanyolisme i debilites l’única opció -per molt que et desagradi- que recull els anhels sobiranistes d’una part essencial de la societat catalana.
Mentre l’Evaristo de La Polla ara es posiciona per la independència, abans un patriota un idiota, i es mulla per l’independentisme, sembla que alguns com tu preneu l’altre camí. Més punkis que mai. Pots passar d’ERC. Però el que no té sentit és que sigui contra els únics que dispares. Perquè, a més, el teu discurs no fa ni fred ni calor a convers, sociates o peperos. Només fas mal a ERC. Trista comesa la reva
Salut amic Titot!
Jo votaré ERC com a mal menor, oh i tant que es com a mal menor perque si la CUP tinguess la mes minima possibiltats de sortir voitava les CUP de cap… però guaita he trobat això per l axarxa i m’ha fet refelxionar i decidir el meu vot; necesitem partits independentistes per socialitzar la nostra causa… : (una abraçada ben forta!..)
diputados y ERC 2. Se empieza a hablar ya del fin del nacionalismo catalán y de
la normalización de un panorama político que no ha sabido reaccionar a la
retirada hace ya tiempo de aquel personaje carismático llamado Jordi Pujol. El
Presidente Zapatero después de celebrar la mayoría absoluta obtenida sobretodo
gracias al voto en Catalunya ha lamentado profundamente que la radicalización
del mensaje nacionalista haya terminado con dos partidos históricos, aunque
afirma estar convencido de que sus líderes sabran sobreponerse a tan duro golpe.
Mariano Rajoy ha felicitado al ganador y ha tendido una mano a CiU para limar
viejas heridas y luchar unidos para hacer frente a la izquierda. Los portavoces
de los partidos nacionalistas todavía no han comparecido y se especula que esta
misma noche podrían presentar sendas dimisiones.”
He estat llegint aquest bloc que has penjat i molts dels seus comentaris; deu-n’hi do!
No sé com he arribat a parar al teu “bloc” :p …nadant per aquesta xarxa, d’un correu que he rebut de l’Aula he passat al Bloc del Marcel i d’allí…
Trobo molt raonable i legítima la teva decisió de no votar a ERC, per moltes de les raons que has exposat i de les quals opino el mateix.
Tinc amics que són de la CUP, o de Maulets, d’altres d’ERC, fins i tot algú Convergent,etc., tot i que aquests darrers són els menos, i realment em sento bé amb i entre la majoria de tots ells. El que no entenc, mai he entès ni acabaré d’entendre, si em pots explicar per què carai hi ha tantes pica-baralles entre diferents sectors de l’esquerra independentista i ,portant-ho més enllà, de tot l’ampli moviment nacional i sobiranista? No volem tots el mateix? Clar que alguns volem independència (sobirania) i al mateix temps una “revolució” socialista, no estem d’acord però en què hi ha d’haver uns procesos? Què no és fa d’un dia a un altre, ni a tal hora,etc.?
Per què no ens posem tots plegats a treballar al menys per aconseguir en un primer pas l’alliberament nacional, la sobirania, etc.? És més utòpic creure aquesta unió què com n’hi ha que ho creuen de l’independència? Volem què hi creguin també coneguts, amics, familiars…? Després fem la revolució socialista, uns, i els altres sectors les seves respectives lluites burgeses, capitalistes, etc.
De fet, no estic tan curtit a la militància com tu o d’altres que hagin pogut comentar, fa pocs anys que em moc per dins de l’àmbit de casals, ateneus, associacions juvenils, partits polítics, etc., però sé des de ben jove quin és el meu sentiment respecte al “país” on visc: Independència!
Segurament has vist i viscut molt més tot el moviment des de fa molts anys, has treballat pel país amb la Música (sempre compromesa), t’has involucrat socialment amb moltes causes (mai perdudes), participat amb un munt de col.lectius…amb tot això vull arribar al punt, em sona que s’ha comentat, que tothom o la majoria del moviment coneix a en Frances Ribera “Titot”, ets un personatge “públic”, referent per a molts joves d’ara i també d’abans, es fixen en els teus critèris i penso que hauries de mantindret alguns cops al marge de la teva idea sobre un o altre partit polític, que sí votes o no, etc… Com he dit al principi és legítim i molt digne el teu comentari, sabent també la teva militància a la CUP, amb qui personalment en soc igualment simatitzant que ERC o lleugerament superior, i entenc el teu descontent amb la política presa per la gent d’ERC aquesta passada legislatura però ara per ara és la força política que es declara obertament d’esquerres (obvi) i independentistes. S’ha de votar, és un dret que s’ha d’exercir, crec jo, i aquest partit és presenta que “…a Madrid se’ns ha perdut, tot!”, és el partit que millor pot representar el nostre sector de la societat civil els quals ens sentim amb molta desgràcia dins d’aquest estat opresor.
Per acabar, aquesta setmana passada vaig anar per curiositat a un “miting” que van fer ERC a Balaguer. Vaig anar amb la idea d’escoltar obertament i objectivament les seves propostes per a veure si em podien convencer de votar’ls (els únics a qui puc fer-ho). Feia molt temps que pensava en abstindrem a l’hora d’anar a votar aquestes eleccions però vaig decantar la balança cap al vot. Entre d’altres coses que van dir a part de que allí se’ns ha perdut molt, tot, el fet d’aquest escó que a Lleida ronda cap a favor del PP o d’ERC. Sabem que el vot de dretes és fidel i que l’absentisme pugui fer mal la suposada representació de l’esquerra inependentista a la capital de l’Estat Espanyol (té certa ironia això, no?) i que al cas contrari el PP tregui per Lleida un carca, un classic de La Falange per aquestes terres; tot un pas enrera.
Salut company!
La millor opció per aquestes eleccions: PARTIT REPUBLICÀ CATALA (RC) també lluita per alliberar-se d’Espanya. RC diu ADÉU ESPANYA! http://www.adeuespanya.cat
Cal seguir caminant cap a la independència, l’abstenció no és el millor pas, votar RC és ser-hi més a prop!
Salut i Independència!