Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Quan les cabres faran llana, Espanya i la guàrdia civil faran bondat
M?agradaria creure en Déu, i
en l?Infern i en el Paradís, ni que fóra el Paradís d?àngels sense xufes ni
cacaus, de mollencs núvols de cotó-en-pèl i joiosa pregària eterna d?infinita
penitència, només per tenir l?esperança que tota la corrua de beatos de l?aquí
pequé a qui fotré ?de la Conferencia
Espiscopal Española, periodistes de la COPE, ABC i etecé, peperos de
confessió i comunió diària i tota aquesta tropa de menjaciris hipòcrites i
fariseus i maniqueus? acabarien sofregits com vulgars calamars a la romana en
les immenses paelles del denostat Satanàs. I amb la mateixa il·lusió ?d?il·lús? m?agradaria creure que Espanya
és un estat democràtic, perquè si això fóra així els membres de las Fuerzas
y Cuerpos de Seguridad del Estado ?vulgo civileros i nacionals? que
actuaren concultant els drets lingüístics de les persones ?i tots els altres
drets que en teoria tenim però que no gaudim? serien immediatament expedientats
i fins i tot expulsats d?aquestes corporacions.
Però sóc plenament conscient
que tant una cosa com l?altra pertanyen al món de les coses impossibles, sovint
per incompatibles. Tothom que habita per aquestes contrades sap perfectament
que Espanya i Democràcia són conceptes antagònics, insolubles, que si
intentàrem posar-los en contacte per unir-los es repel·lirien com imants
d?idèntica polaritat. Algú potser voldrà pensar que els guàrdies civils que
aquests dies han menyspreat i trepitjat Saïda Saddouki a les Illes i Xavier
Pons al País Valencià ?per posar els darrers casos coneguts, que si férem el
llistat seria llarguíssim? ixen del túnel del temps, que fan pudor a cera i fum de
colp d?estat, que a la butxaca encara guarden la medalla de la Virgen del Pilar i una
estampeta amb l?efigie del dictador assassí. Tanmateix, ni aquests ni els
altres no han eixit de cap túnel del temps: ixen calculadament i perfectament
ensinistrats de les acadèmies de la guàrdia civil i la policia nacional
espanyola d?aquest segle, del segle XXI. Això sí: amb la medalla de la Virgen del Pilar, la moneda
devaluada amb l?efígie del Caudillo de
España por la Gracia
de Dios penjant del coll com una medalla i l?estanquera amb el pardalot enganxada
en la polsera del rellotge. I si fórem tan il·lusos de preguntar al ministre del
ram, el socialista espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba ?no em fotràs, tort, que per un
ull t?hi veus!?, fins i tot al Director General de la Guàrdia Civil, el senyor Joan
(sic) Mesquida, sobre aquests abusos reiterats contra els nostres drets
lingüístics, sobre quina classe d?instrucció democràtica reben aquests
sinistres personatges en les seues acadèmies ?si és que en reben cap? per tenir aquesta reaccionària mentalitat de què s?ufanen
i amb què ens escarneixen i humilien, sens dubte l?un i l?altre contestarien al
rei que fa quinze.
L?existència d?un déu bo i
just i d?una Espanya democràtica forma part només de les auques del desgavellat carnestoltes, aquelles del món al
revés. És així i no té ni tindrà solució: si és negre, botifarra o quan les
cabres faran llana, Espanya farà bondat. I quant a Déu, com ja sabeu que qui de
Déu fuig, debades corre, ací l?espere, a la meua marxa, que a mi tant me s?hi
dóna si d?ell no tinc fretura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una vegada, quant tenia 16 anys, vaig anar al cuartel de la guàdia civil del meu poble, amb le meva bicicleta. Havia quedat amb un tinent del cos, que em deixria consultar el BOE, per unes questions personals. La meva errada va ser arrivar massa d’hora i quan vaig preguntarli al guàrdia de la porta on podia consultat el BOE, la respostat va ser "I ezo que é?" Sobren els comentaris
vicent montesinos
Llíria
no volem posar llenya, però amb ells podies negociar, amb el mossos ni una paraula, són mes secs que les pedres, ells només recapten, però aixó són figues d’un altre paner, salutacions.
L’article està molt bé, però els pols (no els imants, recordem que tot imant té dos pols) oposats s’atrauen. 😉
Sempre que passa un cas d’aquestos -els que es veuen seran la punta- t’indignes, crides, dones un cop a la taula,etc, perquè no pots fer res més. Descartada la violència -eres pacífic de mena- a qui t’encares? A la mandrosa i parcial justícia española? Eres un il.lús, et dius i penses en veu alta, que hem fet els valencians per mereixer aquest estat que et lessiona del dret elemental i sagrat de parlar la teua llengua amb normalitat. Et contestes ràpidament: no ens volem, perquè un poble amb autoestima no permet aquestes agressions contra la seua personalitat. Quan aquest terrorisme -anem a parlar clar- siga primera notícia en canal 9, aleshores serem dignes, mentrestant som uns esclaus, com va dir el Xirinacs.
Déu existeix. Gènesi 01:01.
Déu és perfectament just i tots els homes som injustos. Ningú doncs no mereix cap misericòrdia de Déu. (Psalm 14 i 52).
Tota injustícia serà passada pel sedàs. (Romans 6:23)
Si Déu volgués els Països Catalans ja fa temps que foren independents.
¿Però quina glòria donaran a Déu?
Els escocesos estan més preparats per ser independents perquè estan més acostumats a llegir la Bíblia –sinó aneu a les Illes Hèbrides i preneu exemple.
Aquesta gentola en primer lloc són uns covards. La pistola els fa tenir la llengua i les mans més soltes que altres. En definitiva diuen el que pensen molts espanyols de nosaltres perquè tenen armes, poc trellat i els empara el sistema. Aquests paios després es manifesten per voler ser un cos democràtic. Algú es pensa que si es "democratitzaren" serien més respectuosos? Mireu si no que fan els de la polisia nasional. Humilien, insulten i foten tant com els verds. En definitiva tots formen part de l’exèrcit d’ocupació que ens vingué al damunt amb Felip V. Actuen com els anglesos a Irlanda, els Ianquis a l’Iraq o els jueus a Palestina. Recordem que som a un país ocupat, ells són el braç armat de la maquinària anexionista espanyola.