Si diem que algú ens ha
contestat al rei que fa quinze volem dir que ens donat una resposta
incongruent, evasiva; “per peteneres”.
Si acusem algú de conèixer el
rei per la moneda diem d’ell que actua només pel propi interès, per afany de
lucre.
Per a dir que una cosa va
succeir temps era temps, l’any de la picor, podem usar l’expressió “allò va
passar quan el rei Pepet portava sabatetes de fusta”.
No són reials, però realment
són pretenciosos, creguts, envanits:
–Els qui bufen en caldo gelat
–Els coents
–Els del puntet
–La Marquesa del Potet
–Els doctes de cuina
–Els advocats de secà
-Un que es pensa que s’ha
casat amb la filla del manxador de l’orgue
Si en conegueu alguna més, afegiu-la als comentaris. Gràcies.
"Es pensa que és l'amo del carxofar", almenys eixa és la que diem a ma casa.
tinc una pregunta a fer-te, ma iaia sempre ma dit quan d'algú que no és massa agraciat i tots li diuen que si que ho és, "uy si si, la monà de quiquo roses" a tu et sona? Ma iais es va criar a casa dels amos a la Granja de la costera. Crec que una vegada em va dir que eixa era una miss dels seus temps, però no se si és veritat.
Els catalans van de barroers o prepotens, però són sobrers amb el País Valencià.
Anònim |
dilluns, 6 d'agost de 2007 | 10:12h
Mentre no accepten i respecten les nomenclatures indèntaries valencianes en peu d'igualitat no hi haurà un bon fil entre el valencians i els catalans per a fer país.
Quan en realitat tenen una elit dirigent econòmica, política, religiosa, mediàtica espanyolista i regionalista què només defen el País Valencià com una provincia catalana per interés d'orgull mediatic i menystenyir els nacionalistes valencians, per fer veure què lluïta per substituir Madrid. Quan en realitat ells mateix volen deixar-se engolir pels espanyolistes.
Joan Fuster en Nosaltres els Valencians va voler situar els valencians dins l'ambit lingüístic al que pertanyia aprofitant la llarga lletània de regim dictatorial i poder mediatic resultant. Però no va definir la ideosincràsia i la mentalitat dels valencians, lliberal, emprenedora e independent de qualsevol ambit i no submissa, només aturat per la força militar. Com en la primera revolució moderna la de les Germanies o el recolçament revolucionari al General Basset aturat per les pròpies tropes austracistes. Però l'atac mediatic patit des de tots els fronts des del caldo calent espanyolista i del caldo gelat i coent catalanista és la darrera derrota d'aquest País què de moment no li han deixat alçar cap.
Si és per això: au, a disfrutar del moment. A tot aço, i parlant
d'acudits, tu saps aquell que diu que va Pepito i li diu a sa mare:
"Mare vull cagar!". I sa mare li recrimina: "Pepito, eres més bast que
un solc d'herba! No és diu cagar; has de dir vull anar a fer flors..."
"Molt bé, mare", diu Pepito tot cregut. I se'n va i caga i en acabar
brama com un jónec: "Mare, ja he fet les flors! Vinga i torque'm el florero!"
Però ara crec què s'en diu anar al bany o al asseu. Ara com jo no soc escriptor no participi del jocs florals. I n'hi ha que confundeix l'ofici d'escriure amb el poble, algú ha vist uns països sense país, és com per a cagar i no torcar-se el cul.
I fer de cos i anar a pondre i buidar el budell gros... I del resultat: una pandocà, una mona, una monjàvena, una peralta... Caguerà de bou, quan plou s'estova. La de burro no, perquè cau espitxà.
A veure si feu com alguns què se les donen d'elitistes dins del PSOE-PSPSV.
Anònim |
diumenge, 5 d'agost de 2007 | 15:54h
Què com prefereixen el domini espanyol al País Valencià, abans de veure creixer els nacionalistes valencians front els espanyolistes, prefereixen afavorir l'alternativa d'exaltació directa catalana, que la veuen sobre el terreny politic com menys llunyana en la gent del poble i què puga afectar l'espanyolitat `pròpia del PSOE-PSPV.
Per què des de certs ambits espanyolistes és defen la nomenclaura catalana al País Valencià?
Anònim |
diumenge, 5 d'agost de 2007 | 20:25h
Per què saben que la nomenclatura valenciana els és més propera i familiar al poble i això al l'espanyolisme no l'interessa tant al País Valencià, i a més a més l'interessa promoure la confusió, divisió i confrontació esterilitzant.
O per què creus que la magistratura espanyolista accepta certes qüestions.
Anònim |
dilluns, 6 d'agost de 2007 | 09:42h
O penseu què la magistratura espanyolista cafquiana és xupla el dit. No hi haurà un bon fil entre Catalunya i el País Valencià sense què accepten i respecten les nomenclatures identitàries valencianes.
El català forma par d'un localisme més com puga ser el valencià, i només en la suma de localismes és pot fer país i no amb actitut barroeres o prepotents.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
"Es pensa que és l'amo del carxofar", almenys eixa és la que diem a ma casa.
tinc una pregunta a fer-te, ma iaia sempre ma dit quan d'algú que no és massa agraciat i tots li diuen que si que ho és, "uy si si, la monà de quiquo roses" a tu et sona? Ma iais es va criar a casa dels amos a la Granja de la costera. Crec que una vegada em va dir que eixa era una miss dels seus temps, però no se si és veritat.
moltes gràcies
Ací tens notícia de Quico Roses, busca pels comentaris: Els habitants de l'idioma.
...a mamar-la al rei, que és mascle
no sé quin sentit donar-li, però la feia servir la meua àvia quan volia enviar a algú a fer la mà
Mentre no accepten i respecten les nomenclatures indèntaries valencianes en peu d'igualitat no hi haurà un bon fil entre el valencians i els catalans per a fer país.
Quan en realitat tenen una elit dirigent econòmica, política, religiosa, mediàtica espanyolista i regionalista què només defen el País Valencià com una provincia catalana per interés d'orgull mediatic i menystenyir els nacionalistes valencians, per fer veure què lluïta per substituir Madrid. Quan en realitat ells mateix volen deixar-se engolir pels espanyolistes.
Joan Fuster en Nosaltres els Valencians va voler situar els valencians dins l'ambit lingüístic al que pertanyia aprofitant la llarga lletània de regim dictatorial i poder mediatic resultant. Però no va definir la ideosincràsia i la mentalitat dels valencians, lliberal, emprenedora e independent de qualsevol ambit i no submissa, només aturat per la força militar. Com en la primera revolució moderna la de les Germanies o el recolçament revolucionari al General Basset aturat per les pròpies tropes austracistes. Però l'atac mediatic patit des de tots els fronts des del caldo calent espanyolista i del caldo gelat i coent catalanista és la darrera derrota d'aquest País què de moment no li han deixat alçar cap.
d'acudits, tu saps aquell que diu que va Pepito i li diu a sa mare:
"Mare vull cagar!". I sa mare li recrimina: "Pepito, eres més bast que
un solc d'herba! No és diu cagar; has de dir vull anar a fer flors..."
"Molt bé, mare", diu Pepito tot cregut. I se'n va i caga i en acabar
brama com un jónec: "Mare, ja he fet les flors! Vinga i torque'm el florero!"
Caguerà de bou,
quan plou s'estova.
La de burro no,
perquè cau espitxà.
On el que no caga rebenta.
Voler fer països pel endavant de cada país, és com voler clavar el clau sobre la cabota.
O ignorant i anant en contra del País.
Doncs n'hi ha qui per fer països, rebenta el País.
Què com prefereixen el domini espanyol al País Valencià, abans de veure creixer els nacionalistes valencians front els espanyolistes, prefereixen afavorir l'alternativa d'exaltació directa catalana, que la veuen sobre el terreny politic com menys llunyana en la gent del poble i què puga afectar l'espanyolitat `pròpia del PSOE-PSPV.
O penseu què la magistratura espanyolista cafquiana és xupla el dit. No hi haurà un bon fil entre Catalunya i el País Valencià sense què accepten i respecten les nomenclatures identitàries valencianes.
El català forma par d'un localisme més com puga ser el valencià, i només en la suma de localismes és pot fer país i no amb actitut barroeres o prepotents.