Cafè en gra

Mentre que l’aigua sempre flueix del lloc mes alt al mes baix, l’economia va totalment al revés. Funciona com una bomba de gran cabal que bombeja els diners dels llocs mes baixos als mes alts.

Doctors te l’Església Econòmica, aquest és només l’apunt d’un parroquià ras, que es dedica a observar el joc de pòquer amb cartes marcades i els didals dels trilers per descobrir-ne les trampes.

L’acudit que corre per la xarxa és subtil i enginyós, te mala llet, és exagerat, mordaç, injust, falaç –diran els puristes-, però exponent del cansament i la ràbia que flota arreu: vota AliBabà, al menys limitem el mal govern a quaranta malfactors.

Avui que és noticia que l’Ada Colau s’aparta del primer lloc de la PHA, és lícit pensar que els seus assetjadors han abatut la presa. Potser sí, en tot cas és una victòria dels caçadors sobre una presa incòmode.

Si no l’han mort al menys l’han cansada. La solitud de la lluita al carrer no te res a veure amb les casaques roges dels Parlaments, de la mateixa manera que dormir en un caixer automàtic no es comparable a fer-ho en una habitació d’hotel, encara que en ambdós cassos s’hi dormi.

La comparació no és innocent ni arbitrària, es parla de 400 mil execucions hipotecàries a España, pas previ al tret de gracia que ve després: el desnonament.

I ves per on segur que algun desnonat haurà anat a dormir al caixer automàtic del “seu” banc, -de franc i amb nocturnitat-, mentre el “seu” pis hipotecat, molt poquet seu, roman tancat inútilment per temps indefinit.

Es allò de gent sense casa i cases sense gent per obra i gràcia de la condemna al deute perpetu, com a part del rescat bancari, que resta el preu del immoble taxat a la baixa, al crèdit pendent de per vida que s’atorga el banc sobre el deutor. Coses del capitalisme inhumà: diners, de tort fan veritat e de jutge fan advocat.

Anselm Turmeda, al segle XV, no hauria imaginat fins a quin punt tenia raó en cantar l’Elogi dels Diners. L’enginyeria financera no es portava aleshores, els usures eren usurers i prou, però avui els prestadors son bancs tramposos amb recolzament dels successius governs de torn. Mani qui mani els bancs son estructures d’Estat, del “estat del benestar” promès, però multiplicat per (-1).

Per fer-ho senzill, que ja és dir, el quadre d’aquí a dalt sintetitza quins son els “crèdits fiscals” del 15 principals bancs espanyols.

Crèdit fiscal vol dir que una empresa que te pèrdues les pot compensar si un dia te guanys, i per tant no pagar impostos per aquests.

Per una normativa de la UE anomenada “Basilea III”, els bancs no poden computar els crèdits fiscals a l’actiu, perquè si van mal dades i fan fallida o no tenen beneficis en un futur mes o menys immediat (crec que son 5 anys) perden aquest dret i per tant els seus “crèdits” no valen res.

Com sempre, feta la llei feta la trampa. Perquè ho puguin fer, l’Estat Espanyol, mitjançant un Real Decret-llei, aprovat pel Consell de Ministres el passat 20 de novembre, avala aquests crèdits fiscals, ni mes ni menys que per un període de 18 anys ( que no és moc de pav) i els senyors banquers sumen 40 mil milions als seu actiu, que en cas insolvència o de inexistents beneficis futurs, pagarà l’Estat, o sigui, nosaltres.

Tan fàcil, polit i elegant com això, que sumat als altres 37 mil milions que ja es donen per perduts, arriben a la bonica xifra de 77 mil milions de l’ala que la UE i l’Estat regalen graciosament als bancs sistèmics que els protegeixen i fan funcionar el tinglado.

Els molts nostrats CaixaBank i Banc Sabadell, perticipen del festí amb 4,985 i 4.790 milions d’€ respectivament, nomes per aquest concepte de crèdit fiscal, a part del que ja s’han polit irrecuperablement.

Parlar i entendre d’economia mai es fàcil, però en el fons  dos i dos són quatre encara que la mona ens la vesteixin de seda o emboliquin la troca per amagar la madeixa, i es bo recordar que coincidint amb les eleccions europees hi ha una altra convocatòria a votar, promoguda per un “grupuscle” de la societat civil, tan incòmode per l’establishment, com la PHA, la ANC, el Procés Constituent, etc, que s’anomena Multireferendum, i es pot  participar votant per internet o “in situ”, el dia 25 de maig (si el temps i “la autoritat” no ho impedeixen), contestant 4 preguntes.

Una d’elles és: Voleu que la Generalitat deixi de pagar el deute i els interessos que la ciutadania declari il·legítim?.

Contestem amb la força dels vots, el 25M i el 9N, fins fer fora el mal govern i l’escarni del bancs, a cop de vot.