Viure és gratis
Allò que et fa feliç és gratuït, allò que et fa il·lusió es paga car. La felicitat és la tria encertada entre il·lusions i realitats. Sentir-se part d’un paisatge imponent, compartir amb qui comparteix amb tu, relaxar-se després de l’esforç, son petites escletxes per on es llambrega la felicitat que obsessivament esquivem. Les il·lusions ho son tot menys realitats. La il·lusió és esperança, i com diu el filòsof André Compte-Sponville “Només esperem allò que som incapaços de fer, allò que no depèn de nosaltres. Quan podem fer no cal esperar, només cal voler.
Crec que el primer deure humà es viure; aquest deure arrenca de la pròpia existència, vivim perquè existim. La vida pròpia és la nostra identitat i tota altra que ens hagin donat és falsa i ens degrada com a persona.
El DNI, el passaport, la targeta de crèdit, la IP del nostre ordenador, el número de la seguretat social, el de la targeta sanitària, el número de presoner -que és una identitat encara mes degradant-, o tota identitat aliena que ens han donat sense demanar-la, només per un règim de control, són la marca de l’esclau feta al ferro roent que ens ha cremat l’autoestima i la personalitat. No ens cou perquè ens unten la cremada amb oli d’euro, que paguem amb la il·lusió de que els diners són nostres.
Viure és gratis, no és paga amb diners, es paga amb la renúncia a les il·lusions. Viure és assumir la realitat segon a segon, optar segon a segon, renunciar segon a segon, decidir segon a segon, ser radical segon a segon.Tornar a les arrels es ser radical, no pas tirar pedres ni cridar. Arrelar-se és no fer arrels enlloc, només a les pròpies ànsies nascudes amb el part, uns rizomes que corren i s’escampen, s’enllacen i s’estenen per tot el territori interior que trepitgem.
Segueixo pensant avui en l’Oliver Sackcs i com ell, amb els milers de persones que, a causa d’una frontera que ara saben on és, han descobert la radicalitat.
“Ser feliç és no desitjar. Si el desig és carència, només es desitja allò que no és té. Però si només podem desitjar allò que no tenim, no tenim mai allò que desitgem, i per tant mai som feliços” És a dir, buscar la felicitat desesperadament no és viure, sinó pagar per il·lusions.