Reviscolant el bloc
Vaig escriure el meu primer apunt de bloc un 5 de novembre de 2004 a Blog-spot, d’això fa deu anys i tres mesos justos.
Deia entre altres coses: “Un bloc de paraules no es mes que un glop de lletres que es beu amb la curiositat de tastar algun sabor nou. Però les lletres son poques i es repeteixen com la ceba sense deixar regust al cervell. Es recorda l’aeiou i s’oblida el significat.
Fa deu anys no hi havia whatsap, ni twiter, ni feisbuc, ni la majoria de les aplicacions que ens fan la “balacera” mes fàcil en aquesta guerra de missatges. Sóc de correus i blocs i para de comptar, com si diguéssim d’escopeta de pedernal al costat de kalàsnikovs. Tampoc abans disparàvem tan alegrement com ara. Un correu o un bloc s’ha de rumiar i rellegir-lo, un guatsap o un tuit son com un gra d’arròs d’aquells que llençàvem amb un boli BIC sense mina convertit en sarbatana al clatell del company del pupitre del davant quan anava a l’escola. Qui gemega ja ha rebut.
Ara també disparo tuits i guasaps com a entremaliadura, de tant en tant, amb poca constància, tan poca com la d’escriure al bloc o enviar correus. La xarrameca em cansa, tot allò que no es pugui explicar de manera entenedora en un full a doble espai és sobrer, fins i tot la poesia que fuig de la mètrica canònica s’ha entortolligat massa, el culte al vers lliure i a la prolixitat enfarfega. El significant i el significat s’ha allunyat en línies divergents fins a fer perdre l’oremus.
Llegint un llibre sobre la llengua xinesa vaig fer una descoberta: el xinés s’escriu en uns caràcters anomenats kanjis que tenen un significat per ells mateixos. Un infant xinés aprèn a llegir mes tard que un infant català perquè ha de dominar al menys 800 o 1000 kanjis per tenir un nivell mig de lectura i escriptura, però mentre en una llengua amb alfabet com la nostra es poden llegir de manera mecànica les paraules i les frases sense entendre el seu significat (cosa força comú) en xinés això no és possible perquè cada kanji és un concepte (un ideograma) que porta associat un so, mentre les nostres paraules són sons orfes de concepte.
No seria massa arriscat doncs comparar els tuits i els missatges voladors amb la lectura mecànica del nostre alfabet i els textos del bloc o del correu amb un kanji que ocupa tota la pàgina.
Entre l’amor a escriure, que mata o que reviscola, em quedo amb L’“Ai, l’amor xinés”