Purí urbá
He estat fent una
recerca seriosa per tal de saber si el que s’anomena purí, i el que en diuen
pixum serien dos termes equivalents, és a dir si designen la mateixa cosa. No
ha estat fácil. El DCVB no registra “purí”, però sí que ho fa el Diccionari de
l’Enciclopèdia en la seva accepció “purina” que
ens dóna la clau quan ho identifica com a substàncies d’origen natural com ara
l’adenina, la guanina, l’àcid úric o la xantina.
Bé, doncs ja sabem que l’ácid úric, component de l’orina o del pixum,
substància natural, és una purina.
Per tant, ja podem parlar amb propietat, quan
diem que a la comarca d’Osona ens han fet malbé les fonts i el subsòl els
purins o pixarades dels dos milions de porcs que hostatgem en les seves granges
(dic seves perquè nosaltres hi posem el sòl però la majoria d’aquests porcs
poden tenir un propietari industrial, no pagès, que visqui al Passeig de Gràcia
o a la mateixa Amsterdam).
Del país dels tulipans arriben a camionades
garrins per l’engreix, (per la senzilla raó que és mes barat, molt més barat,
que pixin aquí que no allà) i així la nostra comarca té la bonica xifra -entre
declarats i no declarats- de dos milions de porcs, quan els humans que hi vivim
no ultrapassem els cent-quaranta mil.
Així contribuïm a la supervivència, a
l’esplendor, d’un sector clau de l’economia catalana.
Ultra els problemes que això comporta (ja no
queda cap font potable) ens hem de sentir la conyeta de que quan s’arriba a la
Plana de Vic, “Uf!, quina pudor, ja som a Osona!”. Si, si… es veritat, que
quan femen els camps ara ho fan amb un aspersor darrera el dipòsit, que la
merda no és merda consistent sinó purí líquid, que surt a pressió, en forma de
palmera – com quan els polítics engeguen el ventilador -, que put més que quan
es llençava fem, i que la gent poc acostumada o mes finolis ho troba insuportable.
He fet
la cerca que he mencionat abans, per veure si als pixums que infesten el
barri gòtic de Barcelona també se n’hi pot dir “purins”, i crec que seria encertat denominar de la
mateixa manera el purí de porc de granja que el purí de porc urbà, si bé pel
meu olfacte és mes desagradable el segon que el primer, i pel bon seny i la
decent convivència també.
El fet que el Barcelonès coincideixi amb la
xifra de dos milions d’habitants, no hauria de ferir cap susceptibilitat, i no
serè jo l’osonenc que quan arribi a Barcelona engegui: Uf!, quina pudor de pixum,
ja devem ser a la catedral!”.
Diuen que del porc tot s’aprofita, però això
de femar els carrers amb rajolins de pixaners urbans i desprès haver de
netejar-los amb una cuba d’aigua….potable és un malbaratament que no val
l’aprofitament del porc que s’ha pixat.
No fertilitza el sòl, sinó l’imbecilitat
d’una certa modernor en una ciutat permissiva, per tenir content al
turista-garrí que es pot pixar de manera mes barata, molt mes barata, aquí, a
Barcelona que a Amsterdam o Brussel·les on hauria de pagar una multa. Es per la
mateixa raó que ens porten els garrins a engreixar, i se’ls en tornen a l’hora
de vendre’ls. Porten vols xàrter de
turistes etílics amb el pack de barra lliure pagat allà, i se’ns pixen aquí sense
amollar ni un euro. Ells sí que ens saben
Haurem arribat ja al final?: Ni Barcelona és
bona, ni la bossa sona.
El govern de la ciutat potser s’ho hauria de fer mirar, encara que sigui
en secret, a les fosques, tancats dins el seu Clos.
Que tothom pixi al
water-Clos ed és una forma civilitzada d’higiene i educació, fins i tot per els
prostàtics. O en tot cas, la Guardia Urbana haurà d’aprendre a fer tactes
rectals per ser justa en les amonestacions.