Pinxos
Pagar per la protecció, o ser expoliat pel protector és una antiga i humiliant
manera de robar al dèbil. A l’Imperi Bizantí, per exemple, mercenaris de totes
les tribus solien tenir al basileús de torn pres per aquells òrgans
parells a l’hora d’exigir mes soldada i així, d’una manera “amable” o no tant,
la cosa sempre ha funcionat.
Amb els segles i el canvi de costums la
pressió física s’ha desplaçat al psiqué i posat que ja no sabem viure sense allò que ens fa
la vida mes fàcil cada dia, la simple menció de que, eventualment, un dia, haguéssim de prescindir d’alguna de les
nostres comoditats ens angoixa fins al punt de pagar perquè algú ens
“garanteixi” que això no ens arribarà a passar mai.
La “tirita” de Telefónica que tanta gent deu
haver rebut, és d’una barra insultant,
d’un morro de tapir, d’una xulería de Lavapiés, de jutjat de judici ràpid i
condemna ferma.
Naturalment no pagaré un euro extra perquè
m’arreglin amb 6, 8, o 12 hores una hipotètica avaria que tenen l’obligació de
prevenir què no es produeixi, però el mes xocant és que preguntant-los-hi en
quin termini màxim tenen l’obligació de resoldre les avaries et contesten que
no existeix tal máxim, és a dir, el silenci administratiu s’estén a la
privadesa d’una relació contractual sense contracte signat. Pretenen que ens
posem la bena abans de la ferida i ens cobren la bena, es clar.
Ara que tenim cada dia l’Estatut amunt i
l’Estatut avall, no estaria malament que en un article (que deixaria a la
lliure elecció dels pares estatutaris) s’hi establís un principi senzill (i
constitucional, sens dubte) que establís el dret d’aplicar l’article 26 per
part de l’administrat, del consumidor, del ciutadà, de la part mes dèbil dels
contractants, quan la part lleonina, l’Administració del Estat, de la Comunitat
Autònoma o Local amenacés a l’altre amb mesures previstes per el propi article
26.Així, com
a mínim, partiríem de zero i la prerrogativa de passar-se per l’engonal totes
les lleis del país, no seria solament del Califa.
Gràcies per avisar-me del teu apunt. Un anàlisi més exhaustiu del tema que l’anècdota que jo comentava. Totalment d’acord amb la teoria de l’article 26. Em quedo amb l’expressió "més morro que un tapir". No la coneixia.
Turrai