España:
Trabal, Teixidó, Gil, Panadero i Ordeig. També van jugar Bargalló, Gual i Fernández .
Entrenador Carlos Feriche
Encara que visc a la terra del hoquei, no hi sóc especialment aficionat, en tota la vida potser he vist quatre o cinc partits de competició i alguns mes de jovenils i escolars, però Osona és un dels bressols del hoquei català.
La singularitat que l’esport del hoqui sobre patins sigui residual a Espanya i a Catalunya en canvi, estigui a l’élit mundial el va convertir en ariet per mirar d’obrir la porta a les seleccions nacionals d’aquest i altres esports.
Tots sabem com va acabar la cosa a Fresno: xarop de freixe i tornada amb la cua entre cames.
Aquell embolic, sainet o vodevil, que de tot hi va haver, va donar lloc a tortuoses maniobres, intrigues, traïcions, joc brut, cop d’estic al canell i, el que és pitjor, alguns jugadors de hoquei de bona fe que van donar la cara i van comprometre públicament la seva opció per la selecció catalana els varen deixar amb el cul a l’aire. D’altres “apolítics” no han fet fàstics a l’espanyola.
Per raons contraposades no oblidarem ni als uns ni als altres.
Catalunya:
Freixes; Ivan Tibau, Cáceres, Busquets, Rodri -equip inicial-; Anguita, Josep Manel Edo, Casalí i Bagès.
Entrenador J. Camps
Però potser et pensaves que ferien un gest?
Ho deien ben clar : campeones, campeones!
Ells són espanyols…
Ningú els va obligar i potser els han omplert ben bé la butxaca, potser són mercenaris… "al servicio de España"
Hi ha selecciones i seleccions.
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
així s’escriu!