No us moriu sense pagar
Abans d’ahir parlava d’accidents de circulació i n’hauré de seguir parlant sovint; tinc motius personals per fer-ho, però encara que no fos així, la insensibilitat i el fatalisme que demostra la societat en conjunt davant els morts de la carretera o dels que surten vius dels accidents, però queden tullits per sempre, em sembla que mereix dedicar una atenció especial a fer-ne l’anàlisi.
Probablement és perque per qüestió de feina he de circular molt, massa pel meu gust, que observo que els comportaments realment incívics i perillosos, els que poden provocar els accidents, no són sancionats ni perseguits. En veig i en pateixo cada dia. La majoria es podrien resumir en un menyspreu absolut d’alguns irresponsables cap als altres usuaris de la carretera, és a dir conducció perillosa o, pitjor, agresiva.
Perqué, em pregunto, aquell energúmen que se’m ha enganxat al darrera fent llums, el trobo a la propera benzinera fent el café i sembla un bitxo tranquil?
Perqué, em passa pel cap, aquells Mossos que s’entretenen multant per no dur el cinturó o tenir el carnet caducat, no van amb el meu cotxe i vestits com jo, per retirar de la circulació per una temporada al ros de mal pél que circula temeràriament amb un trailer de 40 tones?
Això, amic meu, tan sols ho sap el vent. Escolta la resposta dins el vent……
Dec ser una mica dur d’orella, perquè no sento res. Avanço doncs una teoria:
Si fossim de goma, si al xocar no hi haguessin morts ni ferits, si no importés xocar o no, perque no passa res, el codi de la circulació no variaria, ni les sancions tampoc.
No em veig en cor de demostrar matemáticament aquesta teoría, però provaré de fer-ho per reducció a l’absurd.
No portar el cinturó provoca accidents?. No, pot provocar que qui pateix un accident tingui lesions mes greus, però no pas directament l’accident.
Els provoca tenir el carnet caducat o no tenir-ne?. Tampoc, la majoria dels accidents els té gent amb carnet en vigor i en tot cas, no és la manca de carnet el que els provoca, sino conduir amb distracció o temeràriament.
La manca de la paperassa és factor de siniestralitat?. No ho veig per enlloc. Suposo que en poden donar fe els papers que normalment es recuperen intactes de la guantera dels cotxes sinistrats. Portar-los no ha servit per evitar el xoc.
Si fossim de goma i anessim sense cinturó i sense paperassa els accidents serien els mateixos, nomès que sense les consequencies de morts i ferits, però el codi de circulació i les sancions serien les mateixes, doncs si ara aquets instruments no serveixen per evitar accidents amb conseqüències gravíssimes, perqué ho haurien de suprimir si la mortaldat i l’escabeitxuna hauria dixat d’existir?
Per tant en el codi de circulació hi ha articles-bingo!, – totes les incongruències de les prohibicions amb fins recaptatoris que entre tants conductors sempre toca a un o altre -, i articles minifaldilla (o tanga) que es queden curts.
Parlar per el mobil, per exemple. Pot ser un perill de distracció, sí, però no ho és també portar un disjokey ambulant en un equip de música (?) amb una potencia sonora de mil wats que ensordeix mes que un auricular de telèfon? No tinc noticia que estigui prohibit.
I parlar amb els passatjers, sobretot si son al seient del darrera?, i beure aigua? havent d’aixecar el colze i el cap. I cosnsultar el GPS? I fumar? quan et pot caure la burilla encesa entre els camals. I portar el nen a la cadireta sense cap mes acompanyant?, i si plora o fa la rabieta, no desconcentra, no distreu?
Així doncs, perqué nomès esta prohibit parlar pel mòbil?. Simple qüestió de mercat. Hi ha més mercat.
Com es pot qualificar construir una xarxa viària ample i llisa, permetre que hi corrin vehicles de 400 cv i tencar els ulls als comportaments al volant que qualsevol conductor veu?
Els accidents són la prova de la nostra incompetència com a ciutadans, hem d’avergonyir-nos de no prendre la iniciativa per erradicar-los. La vaga de cotxes s’hauria de fer els dilluns, quan el cap de setmana hi hagessin hagut morts, es a dir, tots els dilluns.
De la part “responsable”, de la Direcció de Transit, de Governació, no n’espero res
El magnífic llibre d’Albert Sánchez Piñol “Pallassos i Monstres” ens descriu que en el Zaire de l’época de Mobutu, immers en el caos espoliador, hi quedava algún funcionari honrat a qui un delegat local va anar a veure per trobar solucions al problema de la inseguretat. I aquest, amb tota franquesa va descriure la situació: “No seria possible que algú s’enduguès la policia i l’exèrcit”?