No som perfectes
Em vaig retrobar aquests dos veterans de la radio, en Bertran i en Vinyoli, gràcies a la vaga de Catalunya Radio i de les emisores de la CCRT. Abans el sintonitzador de casa estaba posat al 3 i rutinàriament ens empassavem el “Catalunya-Nit”. Trencar les rutines es bo, i és millor si el canvi és encertat. En aquest cas ho és. No em venia de gust escoltar 15 minuts de xim-xim-pum (aquest deu ser l’objecte da la vaga de paraules) i això em va permetre retrobar l’estil pausat, dialogant i humá de la conversa en que converteixen una entrevista, lluny d’estils agressius, aqusta parella de radiofofonistes.
Vaig escoltar aquell dia, una xarrada interessantíssima amb al Dr. Ubach, em vaig assebentar que treballa gratuïtament uns mesos cada any a l’hospital de Gundi, al Txad, i de l’abisme que ens separa de la gent que viu -i es mort-habitulment abans dels 45, dels miracles que es fan amb uns recurssos que aqui en diem tercermundistes, de l’inútil que seria allá qualsevol especialista médic desposseït del seu instrumental sofisticat, etc. Va ésser un plaer sentir en plena nit, com un un eco, paraules sensates, oir explicar amb sencillesa realitats de les que mai parlen els diaris, notícies que no són notícia sino per qui les altres notícies han deixat de ser-ho.
Ara el sintonitzador de casa “per defecte” tria el 4 i si s’engega a les 9 surten a RAC1 en Bertran y en Vinyoli i les seves xarrades de sobretaula. A la mateixa hora els polítics de torn i els tertulians habituals segeuixen la seva estúpida baralla fins a la mitjanit a la “seva” Catalunya Radio.
Grácies per la vaga.