No comment
Amb franquesa, trobo la bloqueria mesvilawebista un xic ensopida, som molt
seriosos. De motius per el cabreig, en trobem cada dia, de temes seriosos per
comentar cabrejats, també. Que ningú
s’ho prengui malament, tots som contribuents nets a aquesta manca de marxa i no
és res mes que una opinió personal.
Vull dir que voltant per la bloqueria Bloggera o la dels manobres de la
lamevawebinfo s’hi respira mes distensió, menys transcendentalisme, més sentit
de l’humor i més xafarderia.
Això és bo? Depèn, es clar. Si els blocs
s’han d’apartar dels mitjans tradicionals, – reglats diriem – doncs sí, així és
com els veig jo o com voldria que fossin.
Aquells que em proporcionen les lectures,
potser intranscendents, però mes fresques, estan escrit per dones. Mek, Tiamat, Donot, Gemma, per exemple, i hi ha
blocs imaginatius i ben construïts, com El Full o Deu Vos Guard, cadascú amb el
seu estil.
Una altra cosa que distingeix a les famílies
bloqueres és la quantitat de comentaris. Els pluricomentats son normalment
d’una nòmina força fixa, i en alguns casos els comentaris s’assemblen mes a un
xat de inventives a veure qui la diu mes grossa (n’he arribat a veure mes de
300 en un sol post). També es passen, però entra això i el llançament de
punyals potser és millor la tabola.
He llegit les raons de qui te els comentaris
desactivats, per raó d’insults o desagradables pesats. Ho puc entendre, però no
ho comparteixo. El bloquer genera una força electromotriu, i si aquesta no fa
moure res potser s’ho ha de fer mirar, si hom treu l’amperimetre no sabrem si
hi passa corrent, perquè el moviment continu encara no s’ha inventat.
En fi, que advoco per una mica (o molta) mes
disbauxa i ja ens cabrejarem puntualment quan calgui.
No cal dir que qui vulgui pot disparar.