Cafè en gra

No sóc gens partidari der l’existència de les seleccions esportives nacionals, de cap, incloses les inexistents seleccions catalanes.
Aixó no treu que mentre no existeixin defensi el dret que tenen a existir com totes les altres.
Però el dia que les tinguem (si arriba) me les carregaré sense contemplacions, cosa que puc fer amb totes les altres que ja existeixen.
Els nazionalismes s’han d’escriure amb “Z” de nazi, doncs aquell regim d’infaust record va portar al paroxisme l’exaltació nacional i entre genocidi i guerra va omplir el mon dels cadàvers dels enemics del seu nacionalisme.

Però qualsevol nacionalisme haguera fet el mateix en les mateixes circumstàncies. No n’hi ha un de bo (el nostre) i un de dolent, el dels espanyols. L’única diferència entre un i altre es que un és nacionalisme de pidolaire (dame algo) i l’altre és nacionalisme de fart que rota satisfet.

El pobre que vol ser ric, ja és ric, nomès és pobre qui no vol ser ric
No es pot contraposar nacionalistes i no-nacionalistes, aixó és una es una tautología. Nomès hi poden haver nacionalistes i anti-nacionalistes.
Les seleccions esportives nacionals son la prolongació de la imbecilitat nacional de la nació, una agrupació de caire polític antinatural, inventada per recollir les deixalles de la desintegració dels Imperis sota un epigraf mes modest.

L’esport, que és mes aviat un numero de feres de circ, es fa servir com a ou per lligar la maionesa que ha de donar gust a l’insípida vida quotidiana, i els esportistes com a identificació vicària de les nul·litats amb potes que transiten pels carrers.

M’imagino l’escena del Paniagua traient-se el passeport espanyol com un exhibicioniste que s’obre la gavardina cregut que ensenya alguna cosa interessant.
Doncs no, allò que ensenya no interessa, és escarransit i ridícul, risible, no serveix ni per mànec d’escombra. Un pasaport que diu que soc espanyol, o suec ? I qué?

Jo nomès sóc de la meva tribu. Desprès de la familia i la tribu, no hi ha cap mes agrupació natural, tot són nazionalismes.
Si la globalització vol dir la desaparició dels nacionalismes i dels Estats, aleshores d’acord.

L’esport allá on li correspón: a la pràctica per el gust de fer esport, i a res mes. Tota la resta és o bé purament espectacle o bé allistament.